Sembla una bogeria, ho sé, però el meu gos és cada dia més humà. L'altre dia em va deixar de pedra. Què cabrón! Va ser després de fer una volteta pel carrer. Sempre que entrem a casa, jo li trec la cadena mentre obro la porta, de manera que ell entra corrents al pis. De fet el Treski està tant content quan sortim a passejar com quan entrem a casa. Tot l i agrada. No sé de qui ho haurà après. La qüestió és que ja s'ha fet habitual que entri corrents a casa. L'altre dia, però, a l'obrir jo la porta del carrer, vaig crear una corrent d'aire dins del pis i la porta del balcó es va moure una mica i va grinyolar. En sentir el soroll, el Treski es va quedar immòbil a l'entrada amb les orelles dretes. No volia passar. Jo l'empenyia amb la cama i el tiu immóbil. I llavors, el molt puta em va mirar com dient: "Aquí dins hi ha algú i jo no entro el primer". I jo que l'empenyia i el tiu clavat. Vaig haver d'entrar jo primer. Però el tiu estava tan cagat, que tampoc no es volia quedar l'últim i se'm fotia entre les cames. Jo provava de caminar intentant no trepitjar-lo i ell entre les meves cames... des de quan els gossos tenen por? des de quan li demanen a l'amo que passi davant? La mare que el va...
