Embotit per Mojitos

Aquest cap de setmana han vingut la cosineta i la Su i han deixat imatges com aquesta, amb San Pietro al fons. Per cert, quan van arribar em van alegrar la vista i el paladar amb un pernil de pel·lícula. No vull dir que tots els que vingueu a veure'm hagueu de portar pernil... No´.

Podeu portar llom i fuet també. A canvi us portaré a un lloc de San Lorenzo on fan uns mojitos que fa por!!! Petoooooooonets i gaudiu la Mercè

Integrat

Aquesta setmana he tingut dos episodis que demostren que m'estic integrant bé: he avançat a un cotxe de la guàrdia urbana traspassant la línia contínua!!! I ja he anat a una roda de premsa a l'Ajuntament de Roma!!! Oléééé!!!
La primera experiència ha estat impressionant... buf! a més els vaig avançar a poc a poc, amb tranquil·litat com qui no fa res mal fet. No cal dir que ni em van mirar.
La segona també ha estat bé. La sala era petitíssima i hi havia massa gent. Amb claca inclosa. Els companys eren similars als de Barna... les companyes guapíssimes però una mica més pijes, alguns massa estirats (són aquells que caminen per sobre de la gent) i els càmeres i els fotògrafs, com el seu nom indica, amb dret a trepitjar-te o posar-se just davant teu. El que més m'ha sorprès ha estat la claca. Hi havia companys que aplaudien a l'alcalde!!!!!
Vaja, que com la sala Lluís Companys no hi ha res. I la sala de plens.... Millor la de Barcelona.... Tot i que encara em cal conèixer més la Casa Gran de Roma. Ja SUS aniré informant.
petons

Els cubates

No tot podia ser perfecte. El menjar és boníssim, les noies precioses (com les catalanes), el Sol escalfa i la gent és fàcil de conèixer.... Però quan cau la nit i un es demana un cubata li vénen ganes de plorar. Kagundena!!! Sembla un pijo quan entro a un pub i li dic al cambrer que un gin tònic porta llimona i que si no només té Larios prefereixo una cervesa. I em miren com si estigués carregat de punyetes! Però com algú es pot fotre un gin tònic de Larios sense llimona? Prefereixo l'aigua!!!
Amb el ron i el wiski passa el mateix. No saben fer cubates. Aquí tots beuen cervesa, vi i algun mojito o tonteries d'aquestes. La veritat és que estic fent una cura de desintoxicació forçada... i involuntària.
Com a mínim el vi no és car...
Petons a tots i a totes

Provaré donar-li més zoom a la propera foto!!!

El treski ja ha arribat a Roma. Ha canviat el riu Matarranya pel Tevere. Els camps d'olives pels palaus imperials. La trobada, després d'un mes separats, va ser molt emotiva.... pobrete!!!
I ara, a poc a poc, es va aclimatant al pis. Al barri hi ha una gosseta... una gosseta molt maca... Intentaré que l'amo l'esterilitzi perquè es puguin fotre una bona festa. Que a la gossera ja hi ha massa gossos!!!
De totes formes, al barri hi ha molts mascles i ja en té un de creuat....
Per cert vaig fer la notícia del Tonino Carotone. Va ser molt interessant. No. No era el Tonino!!! Com es diu l'altre? Aquell que és més gros? ah! El Pavarotti! Va ser molt interessant. Premsa internacional, famossetes i el públic fent de claca. Tota una experiència.
Petons

Esperant la justícia

L’altre dia vaig plorar per primer cop des que estic a Roma. Vam anar a una concentració a la platja. Fa un any, allà mateix, uns feixistes van matar a un jove okupa que es deia Renato. Dos nois van baixar del seu cotxe i li van clavar una ganivetada mortal. A la trobada vaig conèixer el pare de Federico Aldrovandi, un noi de 18 anys mort a mans de quatre policies a Ferrara (al nord d’Itàlia) l’any 2005. Encara no s’ha celebrat cap judici. L’home, destrossat, m’ensenyava les fotos del Federico i em deia que, des que el van matar, els moviments socials s’havien convertit en la seva família. En Lino –així es diu el pare- també és policia. Mentre m’ensenyava una fotografia on es veia el seu fill apallissat, em vaig aixecar les ulleres de sol per ensenyar-li que jo també estava plorant.
Llavors em vaig imaginar el dolor dels pares del Roger, el jove okupa de Gràcia assassinat per uns feixistes d’una ganivetada al coll durant la Festa Major. I també vaig comprendre millor els pares del Pedro, el noi assassinat a l’Hospitalet a mans de la policia. Quants anys portem ja esperant la justícia? Cap policia ha pagat la mort del Pedro i l’assassí del Roger està a la presó però poc temps. El jurat va considerar que el seu objectiu no era matar-lo.
Madonna!!! La ganivetada va ser al coll!! Al puto coll!

Vergonya nacional

-Tu ets espanyol, oi?- em va preguntar.
-Sóc de Barcelona-.
-I a Espanya, què teniu?- va continuar la noia.
Òstia què difícil.
-Què vols dir?- li vaig respondre.
-Teniu democràcia?
Ui, ui, ui que la cosa es complica... Per uns segons recordo Espanya: els polítics munten immobiliàries que es burlen de les lleis que ells mateixos han creat, amb el beneplàcit de l’administració; al País Basc s’ha il·legalitzat un partit polític; a les presons espanyoles es tortura (fins i tot als periodistes) i l’Esglèsia està exempta d’impostos que jo he de pagar. La resposta és evident, però alguna cosa em diu que ella no m’està preguntant això...
-Perdona, no t’entenc- li dic després de pensar una estona.
-Sí home, allà teniu Rei, no?
Ostres, em deixava el Rei!
-Sí.... però també tenim un Parlament, que és qui fa les lleis- li dic en to de defensa encara no sé perquè.
-I llavors el Rei què fa?-
-Vindria a ser com el vostre President de la República.... El Cap d’Estat, vaja-
-És veritat! Vosaltres sou una Monarquia. Es diu així, oi?”
Quina vergonya , mare meva. Com m’he de veure....
-Sí, es diu Monarquia. Allà encara estem així. Ens vam conformar amb 40 anys de dictadura i ara ens conformem amb un Rei. En ple segle XXI- li responc amb el cap baix.
Però en aquell moment recordo que aquesta noia era de l’Inter de Milàn i li torno l’atac: –Per cert, vas veure l’altre dia el Barça? Va guanyar cinc a zero a l’Inter-.
Finalment, vam començar a parlar de futbol. A qui li importa la democràcia si ara hem fitxat a un francès que es veu que és boníssim?
Vafanculo!