CONVERTIU-VOS!!! UNA ALTRA RELIGIÓ ÉS POSSIBLE!!!!

Com que l'altre escrit era una mica trist, us compenso amb aquest vídeo. Dels dos capullos que hi ha dalt de l'escenari, jo sóc l'alt. Cal dir que hi havia unes 200 persones de públic i que és una les discoteques més importants de Roma. Per desgràcia, el so no concorda amb les imatges... però flipareu igualment. Jejejejejeje

http://it.youtube.com/watch?v=NJapQtD1AgY

Collons, quina putada

Collons, quina putada. L'experiència que estic vivint a Roma és meravellosa. La feina, la ciutat, el treski, els amics, la moto... i ara ve Nadal... i vindré a Barcelona i veuré els altres amics i la família. Porca troia.... collons, quina putada. Haver de morir.
Saber que les coses viscudes ja no es tornen a viure. Que ja han desaparegut. Que el compte enrera fa anys que va restant i que no hi ha manera d'aturar-lo. Per molt bonic que sigui tot, això s'acaba nois. I els anys van passant,,... i és bonic fer-se gran. Clar que sí! Jo cada any visc millor que l'anterior... però, òstia puta, hi haurà un dia en que us veuré morir o en que vosaltres em veureu morir a mi. Quin sentit té tot plegat? Què dur que és viure sabent que cal morir. En fi... més val no pensar-hi, no? Millor neguem-la... oblidem-la. I fem veure que no sabem res. Que tot és festa i alegria. Que no tenim ni idea que l'espelma es va consumint... o també podem fer veure que som cristians. I pensar que després de tot anirem al Cel. Que la mort en realitat és un "traspàs". I que allà dalt estarà l'avi, feliç com sempre i el Manolo per donar-li una abraçada a qui li faci falta. Collons, quina putada. Podem fer-nos els sords o els cristians... però tinc la impressió que no és mala idea que aprofitem el temps. Que gaudim de tot plegat. Que fem el que creïem què hem de fer i que no donem pel sac a la resta... que disfrutem... i que lluitem. Força! i petons per tots i totes

Ostia! La hora!!

Coño, mabia dejao la hora...
Yo estaré a las nueve, cada cual venga cuando le paresca... aún sus doy má besooooooo

Amó pá Barselona!!

Chicosssss, que me vengo pá Barselona... aunque solo sea pá uno día! Amó a asé como la otra vé. Yo sus digo un bar y una hora. Y el que esté, de puta mare y er que no, pó no pasa ná... s'apunta y ya está. Er jueve 6 en er Canigó de la Plaça Revolució. Y si os parece, nos tomamo una cervesita y, aluego, nos vamo de sena... ok? Argo va aver que asé!!!
Muxo beso pá tó
mi mobil esta tol dia apagao. pero es 0039.339.325.1643.
má beso pá tó

O juguem tots o estripem la baralla

Doncs a mi em mola que s'entri en crisi. Primer de tot perquè molta de la gent que s'ha forrat especulant i donant pel sac a la resta, ara estan pillant. Sí, sí, ja ho sé que l'obrer també està pillant, però, companys, a l'obrer sempre li toca el rebre! Per una vagada que també pilla el ric... Però també m'agrada la crisi perquè demostra que el puto capitalisme que només està controlat per les regles del mercat és un error. Caduca. I ara la gent normal se n'adona que ha estirat més el braç que la màniga. I que el consumisme irracional no només és innecessari, sinó que, a més, és totalment insostenible i buida les nostres butxaques. I ara què. Ara hi ha capullos que no tenen prou diners per la benzina del seu super 4x4. Doncs perquè te'l compraves, desgraciat? Petons a tots i a totes. Baixo a Barcelona a principis de novembre... a veure si fem alguna cosa. És a dir, alguna festa. Petooooons

Fins a la mort!

La Clínica Veterinària és freda i ni els treballadors se la senten seva... és com els hospitals o les estacions de tren. Tothom està de pas i ningú no vol passar-hi molta estona. Un lloc de merda i, a més, la de Gregorio VII de Roma està sota terra. Un lloc de merda sota terra. Allà m'esperava la Natàlia, una amiga catalana que fa uns gelats molt bons... M'havia trucat unes hores abans per demanar-me alguna cosa més que un favor: una gossa del barri s'estava morint i feia falta un gos de més de 20 kg i de més 5 anys per fer-li una transfussió de sang. Feia falta el Treski. Ella havia trucat a altres veïns però cap tenia un gos que complís els requisits. Quan vam sortir de casa, el Treski no sabia on anàvem. Movia la cua. Pobre. Sé que no és així, però em sentia com si l'estigués traïnt. A la Clínica em van fer firmar un paper, conforme autoritzava la transfussió. El Treski correria perill perquè calia sedar-lo completament i la clínica necessitava el meu permís. El risc zero no existeix. "Has d'estar completament segur. Ningú no t'obliga a fer-ho" em va dir la veterinària. Vaig firmar. En realitat estava obligat. Jo la vida la visc així. Però hagués preferit mil vegades donar jo tota la sang que no pas posar en perill la vida del Treski. Porca misèria que malament ho vaig passar. Un parell d'hores és tard el Treski sortia pel seu propi peu de la Clínica. Anava drogadíssim i plorava. Em mirava trist. Semblava que em preguntés per què coi ho havia fet. Mitja hora més tard se li va passar el pilotasso i des de llavors està una mica enfadat amb mi. Però sa i estalvi. L'altra gosseta, estranyament, es va recuperar. Va passar molt bona nit. Però al dia següent les coses es van complicar. La gosseta va morir. Des de fa temps, cada setmana, li dic el mateix al Treski i aquests dies li repeteixo constantment: "Fins l'últim dels teus dies, o fins l'últim dels meus dies, però, Treski, sempre junts".

Cria cuervos...

Sembla una bogeria, ho sé, però el meu gos és cada dia més humà. L'altre dia em va deixar de pedra. Què cabrón! Va ser després de fer una volteta pel carrer. Sempre que entrem a casa, jo li trec la cadena mentre obro la porta, de manera que ell entra corrents al pis. De fet el Treski està tant content quan sortim a passejar com quan entrem a casa. Tot l i agrada. No sé de qui ho haurà après. La qüestió és que ja s'ha fet habitual que entri corrents a casa. L'altre dia, però, a l'obrir jo la porta del carrer, vaig crear una corrent d'aire dins del pis i la porta del balcó es va moure una mica i va grinyolar. En sentir el soroll, el Treski es va quedar immòbil a l'entrada amb les orelles dretes. No volia passar. Jo l'empenyia amb la cama i el tiu immóbil. I llavors, el molt puta em va mirar com dient: "Aquí dins hi ha algú i jo no entro el primer". I jo que l'empenyia i el tiu clavat. Vaig haver d'entrar jo primer. Però el tiu estava tan cagat, que tampoc no es volia quedar l'últim i se'm fotia entre les cames. Jo provava de caminar intentant no trepitjar-lo i ell entre les meves cames... des de quan els gossos tenen por? des de quan li demanen a l'amo que passi davant? La mare que el va...

Paren rotativas!

Ostres!! Feia mesos que no em passava una cosa igual. Ha estat magnífic. Una sensació difícil d'explicar amb paraules... era com... no ho sé, em sentia respectat i al mateix temps important... buah! impressionant!! No recordo l'últim cop que em va passar... en fi, avui sí, un cotxe s'ha parat en un pas de vianants per deixar-me passar!!!!

Brrrrrrrraaaaaaammmmm

M'encanta. Dalt de la moto amb la segona o la tercera però sense apretar-la. Suau. Amb el "patapam-patapam" clàssic de la Harley. Tranquil.
I, de cop i volta, obres gas i brrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaammm i el motor sembla que està apunt d'explotar, però no explota mai. I les putes alarmes dels putos cotxes es disparen al teu pas i la gent flipa i mira i es pregunta: On va aquest boig?
I jo penso: Aneu a prendre pel sac tots plegats.
M'encanta.
A més, intento fer-ho quan passo per davant del museu del vaticà (això vol dir cada dia) i està tota la gent fent cua tranquilament... (si és que es pot res tranquilament en aquesta ciutat). I mentre ho faig crec sentir MOTORHEAD cantant: "And don't forget the jocker"!!!!!

Avui anem de compres...

Em calien unes sabates, de manera que vaig anar a la Via del Corso, el carrer comercial de Roma. Primer vaig passar per la botiga Geox i vaig veure un model que em va agradar. Però al costat hi havia la botiga Adiddas. Em vaig provar unes molt guapes però costaven 80 euros.
-És que són molt cares- li vaig al noi sicilià que m'estava atenent.
-Si, és clar. Són Adiddas- em va respondre.
-He vist unes Geox a la botiga del costat i costen 50 euros... i estic dubtant-.
-Pensa que les Geox són molt còmodes- em va dir el paio.
-Com?
-Sí, les Geox estan molt ben fetes... i 30 euros de diferència és molt. Pensa que per ser Adiddas pagues les ratlles del logo...
-Si hi ha tres ratlles... són 10 euros per ratlla?
-Si.
-Doncs em sembla que passo de les Adiddas i vaig a comprar les Geox.
-Jo crec que et convé. A més les Adiddas les fan a la Xina i no valen res...
-Molt bé, doncs me'n vaig. Moltes gràcies.
De manera que, seguint el consell del venedor d'Adiddas, em vaig comprar les Geox.

ESPANYOL, JO?

"No sólo estais todo el día pidiendo dinero sinó que, además, cuando venimos a Cataluña, tenemos que estar todo el día pagando peajes. Es que lo quereis todo"

"Yo tengo un famliar en Moncada que no sabe hablar español"

"Cuando juega la selección, quereis que ganen los otros"

"Un día fui a un hotel y el recepcionista, está claro, me habló en español, pero cuando se giró y empezó ha hablar con su colega, lo hizo en catalán. Delante mio"

"Yo he estudiado y sé que el catalán era un dialecto y un buen día pasó a ser una lengua... y sí que es verdad que es distinto del español porque cuando tu lo hablas, no sé si es italiano o catalán"

"A mi no me parece mal que, entre vosotros, hableis en catalán"

"Si estais en ES-PA-ÑA porque teneis que hablar en catalán? Eh? Va, dime, ES-PA-ÑA"

"Yo no soy monárquica, pero hay que reconocer que los reyes son simpáticos. Si o no?"


AVÍS: O algú amb molta paciència se'n va cap a Espanya i els hi explica ràpidament de què va pel·lícula o això acabarà malament. Volen que els hi paguem la festa amb tots els impostos, volen que demanem permís per parlar la llengua que ens han ensenyat els nostres pares i a sobre hem de vibrar quan juga la selecció espanyola?
ANEU A PRENDRE TOTS PEL SAC!!!!
Hai capito?

Un altre cop

- Había al menos 3.000 palomas!!
- Mensajeras?
-No, no. No tensajero, 3.000 palomas, nen!!

Va bé. Ja hem fet un any. El Treski i jo ja som pràcticament romans... Sí. Ja no sóc puntual a enlloc, exagero les coses i no em costa gens trobar excuses pel que faci falta. Romà, romà. En un any ha passat una mica de tot... Suposo que quan fots el camp d'aquesta manera... mig improvisat i sense saber com aniran les coses, és molt fàcil que et passi de tot. La ciutat és meravellosa... i la gent és cert que cansa una mica... Si els romans fossin com els sicilians, em quedava a viure aquí... Però els romans van massa estressats, són competitius fins i tot per fer cues o per arrencar la moto quan el semàfor està vermell.... Jo a vegades, quan veig que es volen colar, els deixo passar i els hi dic: "No, no, si tens pressa passa davant, jo m'espero. No et preocupis". I es queden de pedra perquè no tenen pressa... ho fan per sistema. S'han de colar sí o sí. I quan els perdones la vida, se n'adonen que estan fent el ridícul. Que estan competint contra ningú... Com fer trampes en un solitari. I per solitari, em refereixo a les cartes... jejeje.
Després hi ha el tema del feixisme i el racisme. Deu ser el país més catòlic d'Europa i el més racista... estranya combinació. Jesús parlava de misericòrdia... i d'ajudar al dèbil.... (que no al DEVIL666). Però a ells els hi és igual. De l'Esglèsia catòlica s'han quedat amb el masclisme, amb la prohibició de l'abort i l'eutanàsia i en considerar que els homosexuals són uns malalts... Han fet seu el discurs conservador i reaccionari dels catòlics i han oblidat la misericòrdia. Ja s'ho trobaran. El que està clar és que, per un temps, continuaré en aquesta ciutat... a veure si en transformo a algun.... jejeje. Molts petons per tots i totes -si és que encara hi ha qui segueixi aquest blog- i ens veiem algun dia... o un altre.... però ens veiem segur!!

Per cert, m'he perdut la Festa Major... kagundena!!! Jejeje, s'estranyen perquè hi ha disturbis!! Però que voleu? Feu publicitat d'una festa perquè hi vagi tot Barcelona i la majoria dels guiris que hi ha a la ciutat i tanqueu la paradeta a quarts de tres? I preteneu que la gent vagi a dormir? Tant costa per una setmana fer festa de veritat? O montar un concert amb autobusos llançadora en algun lloc proper per als més cràpules? Si hi ha disturbis és perquè els nostres polítics, que cobren de nosaltres per gestionar els nostres marrons, han badat de valent! La Festa Major està tocada de mort... i això passa perquè la festa ha perdut el seu sentit. Només hi ha un parell de places que montin el seu escenari sense els diners de l'administració... Ens han comprat per fer-nos morir. Estem ballant la seva música, collons!! I després ens posem les mans cap i creïem que les festes no són el que eren perquè la joventut d'ara és violenta... Apa!!
Les festes no són el que són perquè els més grans s'han venut!!

Seleccions

"Ahir va caure França i diumenge caureu vosaltres", m'han dit ja un parell d'italians. Mai havia viscut una Eurocopa en un país on la gent desitja que guanyi la seva selecció. És impressionant. Els cotxes sonen els claxons, la gent està inquieta, els carrers estan buits quan hi ha partit... No com a casa nostra. tinc un amic italià que diu: "M'agradaria que fossiu independents per tot l'estrés que teniu els catalans". I és veritat. És un merder està tot el dia reivindicant o demanant perdó (són els dos tipus de catalans que hi ha pel món) i no podem ni animar una selecció de futbol com fan les Illes Feroe! És molt sa defensar la teva selecció. I jo la defenso. Sense complexes!!! Li vam fotre dos gols a França i n'hi fotrem 4 a Espanya!!!

Buscant la festa

El problema va ser no tenir la direcció. La festa era a Villa Medici. Tothom a Roma sap on està aquest palau francès. Es veu des de molts llocs. Just a dalt de la plaça Spagna, amb unes vistes impresionants i ple d'obres d'art i monuments.... però jo no tenia l'adreça. El carrer estava tancat al trànsit però el guàrdia urbano, després de dir-me que no podia passar, em va donar l'esquena. Símbol evident que em deixava passar si no em veia. Vaig passar i vaig preguntar a un taxista que hi havia allà. "És una porta immensa, a 60 metres. No ets pots equivocar". Vaig seguir recte i vaig veure la porta immensa. Hi havia com 30 nois, bastant joves, fent cua. Mentre aparcava vaig veure com la porta que era elèctrica s'obria i els nois entraven, de manera que em vaig afanyar per aprofitar que estava oberta. Error. Vaig entrar d'un salt amb la meva ampolla de cava a la cava. Dos homes se'm van quedar mirant amb la boca oberta. Estaven enmig del camí.... entre jo i el passadís que m'havia de conduir a la festa. De manera que vaig passar pel seu costat com si res. "Buona sera"... Segon error. El paio va començar a parlar en francès. I jo li deia que venia a la festa i el paio que només parlava francès i jo que pensava "si vius aquí i ni tan sols entens la paraula FESTA en italià, ´és que ets burro" i seguia caminant cao a dintre i ell que es posava nerviós... Llavors va fer el típic gest itàlia d'ajuntar les mans com qui prega i em va dir: "Seminario, aquí seminario". La mare que el va parir. M'havia colat en un seminari pensant que era la festa... Em vaig girar i vaig veure que la porta s'estava acabant de tancar i em vaig espantar. Tenia por de quedar-me dins amb aquesta penya que està malament del cap i vaig poder escapar fent un altre salt.... 15 metres més enllà, hi havia la festa de Villa Medici...

Ultratge a la bandera

En Franki al final ha estat condemnat a dos anys i set mesos de presó per intentar despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Terrassa. Mare meva, és això possible? L'altre dia em deia un company espanyol d'aquí Roma: "Yo quiero que te sientas espanyol". Li hagués hagut de dir: "Sí que me voy a sentar, sí. Me voy sentar encima de vuestra bandera y me voy a kagar en ella!!!". Això és el que li hagués hagut de dir! El Tejero va intentar fer un cop d'Estat i encara cobra pensió de l'Estat espanyol cada mes. Això és així i ha sortit publicat a diferents llocs. I el xaval aquest, dos anys i set mesos per despenjar una bandera? I després volen que ens sentim espanyols? Jo, segur que no.

Festeta

Cuac, cuac, cuac,
cuac, cuac, cuac,
cuac, cuac, cuac,
cuac, cuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
Ei nois, què tal? Vinc a Barcelona aquest finde i monto una festeta al Distrito 5, el mateix lloc de l'altre cop... Plaça.... Mañe i Flaquer, a Sarrià però molt a prop de Gràcia. Serà dissabte a partir de les 23.00. Em farà molta il·lusió veure'us... És el meu aniversari un dia d'aquesta setmana però l'important és trobar qualsevol excusa per veure'ns...
molts petons a tots i totes

Ens veiem a Barcelona

Hola guapíssims i guapíssimes! Tot bé? Espero que sí... Jo he pillat del pulpo amb les eleccions però la cosa comença a calmar-se. Mama perdona per no escriure't.... és que he estat molt liat. Al final ha guanyat el Berlusconi. Alguns companys estan tristos... a mi m'és igual. Ja em costa saber a qui votar a casa meva... imagineu-vos aquí. El centre-esquerra fa riure, de manera que berlusca ho tenia fàcil. Bueno, ja llegireu diaris collons. El tema és que vinc el finde del 25 d'abril i farem alguna festeta per celebrar que ens coneixem. jejejejeje
petons

Se t'en va

Porca troia!!!! Demà dijous vinc a Barna.... podria haver avisat abans... o després, però ho he fet ara. I les coses van com van. I, si les coses van com van, que coi vols fer-hi? Què esperes? Que tot canvï de la nit al dia? Que a partir d'ara, perquè ho decideixis tu, tot sigui diferent? Però què t'has pensat? Qui et penses que ets? Va tira, tira... que m'estàs posant dels nervis. A vegades se te'n va... sort que els teus col·legues et coneixem i no ho tenim en compte... que si no... Porca misèria!!!

Què bona que és la pizza!

Ostres què bona que és la pizza!!!
Sabeu que cada dia dino pizza o pasta... Cada dia!!!
I m'encanta!
Econòmica i bona...
El més fort de tot és que cada dia sopo pizza o pasta...
jejeje

La festa de la democràcia

Ostres que bé!! Quin pes m'he tret de sobre! Jo ja patia... però no, al final ha guanyat la democràcia. Què guai! Però què superguai de la muerte!!! És magnífic...
Ara només cal que tothom tingui dret a vot i que tothom sigui igual davant la llei...
Comencem per deixar votar als bascos i per dir-li al Rei que té 24 hores per fer les maletes i fotre el camp. Després també estaria bé separar el poder judicial del legislatiu... vaja que qui guanyi les eleccions no posi els seus jutges... representa que els tres poders estan separats. Després també podrien concedir el dret a l'autodeterminació... més democràtic que votar...
I si amb la gran trempera de la democràcia es deixa de torturar ja serà per flipar!!
Venga ZP, con dos cojones!

Total confiança

Veig que no sóc l'únic a qui roben la cartera...
La coseta més bonica del món sobre quatre potes, el Treski, va coix. Des de fa un parell de dies, té una ferida a una pota. No sé com coi se l'ha fet... però la qüestió és que té un tall al peu. Cada dia, abans de sortir a passejar, li poso un mitjó meu i li lligo amb esparadrap. Així com a mínim, no se li infecta quan trepitja el carrer. Quan tornem a casa, li trec el mitjó i li desinfecto la ferida amb iode. Al principi em costava molt, perquè a ell li fa cou i li fa mal però avui ha començat a col·laborar. Quan ha vist que em preparava per sortir al carrer, s'ha posat als meus peus, s'ha estirat a terra i m'ha ensenyat la pota perquè li posés el mitjó. Qué fuerte, nanu!!! Està clar que el gos no pot arribar a entendre que cal fer mal per curar una ferida (bàsicament perquè no ho entenc ni jo). Suposo que és una total confiança cap a l'amo. És com si ell pensés: "Si em fa mal, deu ser perquè m'ha de fer mal". La qüestió és que m'ha deixat parat. El que encara no he aconseguit, malgrat els meus constants intents, és que parli. No hi ha manera. Deu tenir una mica d'embolic... és adoptat a Occitània, a Barna vivia a cavall de Nou Barris i Sant Andreu (sembla una tonteria però més amunt de la Meridiana no es parla el mateix català que a Sant Andreu) i ara vivim a Roma... són quatre llengües... Tenint en compte que EspaÑa no ha tingut en tota la història un president del govern o cap d'Estat que parli més de tres llengües, potser li demano massa al Treski. Bueno petons per tots i totes.

La mare que va parir al director del banc

- Perdoni senyoreta, seria tant amable de dir-me el telèfon que he de marcar per cagar-me en la mare que va parir el director del banc?
- Como usted comprenderá, Don Mumbrú, no puedo responder a esta pregunta?
- Però aquest no és el telèfon d'informació de Citi Bank?
- Sí, pero esta pregunta no se la puedo responder.
- Pos vaya mierrrrrda de información que dais!!!!

Es veu que exitsteix un cert codi d'honor entre els manguis. Tu robes una cartera, agafes els diners, i la deixes a prop d'on l'has robat perquè el propietari la trobi. Així, com a mínim, no ha de tornar a fer tota la documentació. A mi em van fotre la cartera i ja la he trobat. Me la van tornar uns okupes. El problema no són els manguis. És el banc. Vaig donar de baixa la tarjeta de dèbit i el coi de banc encara no m'ha donat el pasword de la nova. Un mes després. La mare que els va parir. Un mes sense poder treure diners. Us ho imagineu? Tinc deutes amb tothom.
Jo treballo, cobro uns diners, els guardo en un banc que em cobra per guardar-me'ls, el banc els inverteix... alguns especulen amb l'habitatge, altres fan peatges i alguns fins i tot compren armes (que es veu que donen molts diners). En definitiva, ens donen pel sac amb els nostres diners. I quan els vull, "lo sentimos Don Mumbrú". Vaffanculo desgraciats!!

Som els vostres amics de la Terra!!

Us imagineu que un dia arriben els extraterrestres? El més fotut de tot seria la comunicació... suposo. Però no pel tema de la llengua. Si són capaços de venir fins aquí, ja es faran entendre. El problema seria qui representaria l’home per parlar amb ells. Suposo que parlarien amb els mandataris del país on aterrin. Els Països Catalans són petits. Ja us avanço que no tindrem veu. Per probabilitat, aparcaran a Rússia. Llavors parlaran amb el Putin. Mira que bé. Que els hi expliqui què és una democràcia. Amèrica del Nord també és molt gran... potser serà el Bush l’encarregat de representar-nos. De totes maneres, com sempre, hi ha una altra opció. Es titula: Mira què simpàtics. I per mi és la millor. Quan arribin els marcianos, els hi enviem tots els líders espirituals de la terra. Un que representi cada religió. Que els hi expliquin que hi ha un Dèu o 34. Que els hi diguin que cada Déu parla amb ells i que ells ho transmeten a la resta de fidels. I els marcianos, si tenen sentit de l’humor, preguntaran: “I què us diu Dèu?”. Un dirà que l’últim cop que va parlar amb ell (perdó, amb Ell) li va dir que l’abort, els preservatius, l’eutanàsia i l’homosexualitat estaven molt malament. Però que molt malament. L’altre li explicarà que les dones són inferiors. I que immolar-se és la milllor manera per arribar al cel. I l’extraterrestre, que ja haurà passat del color verd al taronja, li preguntarà: “A on?”. I l’altre s’ofendrà: “Al cel, on van els fidels”. I l’extraterrestre, aguantant-se el riure -perquè vénen de lluny però són educats- li respondrà: “Doncs nosaltres hem passat per allà i no hem vist a ningú”. I els líders es posaran vermells. “És en un sentit figurat. El cel vol dir, el més enllà”. Clar que sí home. Con dos cojones!
Jo crec que si ho fem així, com a mínim, els nouvinguts veuran que tenim sentit de l’humor. Que sí, d’acord, ens estem carregant planeta, hi ha dictadures, la usura és legal, hi ha que nens moren de gana i joves que moren de droga. I el coi de Barça que no guanya. Però, ep! Tenim sentit de l’humor. I això ens fa ser grans. Molt grans. Els bons, van al cel i els dolents a l’infern.

i continua...

Porca puttana!!! La que s'ha liat!!! Ha caigut el govern, com ja deveu saber... i aquesta gent, que està en crisi, es tirarà mesos sense un altre primer ministre... quin merder! A mi no m'ha anat malament... Al contrari. He solucionat el mes... que vagin fent. El curro em va bé, la moto està de puta mare i el treskito també. Em deixo alguna cosa? Sí. A més de tot això, tinc visites de gent de casa que em van molt bé i tinc uns bons col·legues a Roma. Ara sí que no em deixo res. Bueno sí, em sembla que m'han fotut la cartera... però no n'estic segur. Potser tornarà a aparèixer. Tenia calès, tarjeta de crèdit, DNI, carnet de premsa i el més important de tot: la tarjeta del supermercat!! Això sí que m'ha fet ràbia. Només em faltaven 199.000 punts pel raspall de dents elèctric! Kagunlaputa!! Se'l quedarà un altre. La mare que el va parir. I els cabrons del banc em diuen que no puc fer-me una altre tarjeta perquè no tinc el codi "SUPUTAMADRE E-PIN". Diuen que l'he perdut. Si m'heu donat 44 codis per una sola tarjeta, la mare que us va parir, com collons no l'he de perdre! Ostres mama, quantes paraulotes! Ho sento. A Itàlia aprenc moltes coses bones però a qui parlen així. Cal aprendre de tot. Gairebé em fot més ràbia el puto banc que el desgraciat que em va fotre la cartera... sempre i quant no estigui a la rentadora donant voltes... ja ho veurem. Jo per sí les mosques ja he anat al supermercat a denunciar el robatori. A la comissaria no sé si aniré. Vaja, que no aniré. Molts petons a tots i Marta Rodríguez, sí que t'escric, el que passa és que el vostre correu falla més que el sistema polític italià!!!!!!!!!!!!