Què bona que és la pizza!

Ostres què bona que és la pizza!!!
Sabeu que cada dia dino pizza o pasta... Cada dia!!!
I m'encanta!
Econòmica i bona...
El més fort de tot és que cada dia sopo pizza o pasta...
jejeje

La festa de la democràcia

Ostres que bé!! Quin pes m'he tret de sobre! Jo ja patia... però no, al final ha guanyat la democràcia. Què guai! Però què superguai de la muerte!!! És magnífic...
Ara només cal que tothom tingui dret a vot i que tothom sigui igual davant la llei...
Comencem per deixar votar als bascos i per dir-li al Rei que té 24 hores per fer les maletes i fotre el camp. Després també estaria bé separar el poder judicial del legislatiu... vaja que qui guanyi les eleccions no posi els seus jutges... representa que els tres poders estan separats. Després també podrien concedir el dret a l'autodeterminació... més democràtic que votar...
I si amb la gran trempera de la democràcia es deixa de torturar ja serà per flipar!!
Venga ZP, con dos cojones!

Total confiança

Veig que no sóc l'únic a qui roben la cartera...
La coseta més bonica del món sobre quatre potes, el Treski, va coix. Des de fa un parell de dies, té una ferida a una pota. No sé com coi se l'ha fet... però la qüestió és que té un tall al peu. Cada dia, abans de sortir a passejar, li poso un mitjó meu i li lligo amb esparadrap. Així com a mínim, no se li infecta quan trepitja el carrer. Quan tornem a casa, li trec el mitjó i li desinfecto la ferida amb iode. Al principi em costava molt, perquè a ell li fa cou i li fa mal però avui ha començat a col·laborar. Quan ha vist que em preparava per sortir al carrer, s'ha posat als meus peus, s'ha estirat a terra i m'ha ensenyat la pota perquè li posés el mitjó. Qué fuerte, nanu!!! Està clar que el gos no pot arribar a entendre que cal fer mal per curar una ferida (bàsicament perquè no ho entenc ni jo). Suposo que és una total confiança cap a l'amo. És com si ell pensés: "Si em fa mal, deu ser perquè m'ha de fer mal". La qüestió és que m'ha deixat parat. El que encara no he aconseguit, malgrat els meus constants intents, és que parli. No hi ha manera. Deu tenir una mica d'embolic... és adoptat a Occitània, a Barna vivia a cavall de Nou Barris i Sant Andreu (sembla una tonteria però més amunt de la Meridiana no es parla el mateix català que a Sant Andreu) i ara vivim a Roma... són quatre llengües... Tenint en compte que EspaÑa no ha tingut en tota la història un president del govern o cap d'Estat que parli més de tres llengües, potser li demano massa al Treski. Bueno petons per tots i totes.

La mare que va parir al director del banc

- Perdoni senyoreta, seria tant amable de dir-me el telèfon que he de marcar per cagar-me en la mare que va parir el director del banc?
- Como usted comprenderá, Don Mumbrú, no puedo responder a esta pregunta?
- Però aquest no és el telèfon d'informació de Citi Bank?
- Sí, pero esta pregunta no se la puedo responder.
- Pos vaya mierrrrrda de información que dais!!!!

Es veu que exitsteix un cert codi d'honor entre els manguis. Tu robes una cartera, agafes els diners, i la deixes a prop d'on l'has robat perquè el propietari la trobi. Així, com a mínim, no ha de tornar a fer tota la documentació. A mi em van fotre la cartera i ja la he trobat. Me la van tornar uns okupes. El problema no són els manguis. És el banc. Vaig donar de baixa la tarjeta de dèbit i el coi de banc encara no m'ha donat el pasword de la nova. Un mes després. La mare que els va parir. Un mes sense poder treure diners. Us ho imagineu? Tinc deutes amb tothom.
Jo treballo, cobro uns diners, els guardo en un banc que em cobra per guardar-me'ls, el banc els inverteix... alguns especulen amb l'habitatge, altres fan peatges i alguns fins i tot compren armes (que es veu que donen molts diners). En definitiva, ens donen pel sac amb els nostres diners. I quan els vull, "lo sentimos Don Mumbrú". Vaffanculo desgraciats!!