Som els vostres amics de la Terra!!

Us imagineu que un dia arriben els extraterrestres? El més fotut de tot seria la comunicació... suposo. Però no pel tema de la llengua. Si són capaços de venir fins aquí, ja es faran entendre. El problema seria qui representaria l’home per parlar amb ells. Suposo que parlarien amb els mandataris del país on aterrin. Els Països Catalans són petits. Ja us avanço que no tindrem veu. Per probabilitat, aparcaran a Rússia. Llavors parlaran amb el Putin. Mira que bé. Que els hi expliqui què és una democràcia. Amèrica del Nord també és molt gran... potser serà el Bush l’encarregat de representar-nos. De totes maneres, com sempre, hi ha una altra opció. Es titula: Mira què simpàtics. I per mi és la millor. Quan arribin els marcianos, els hi enviem tots els líders espirituals de la terra. Un que representi cada religió. Que els hi expliquin que hi ha un Dèu o 34. Que els hi diguin que cada Déu parla amb ells i que ells ho transmeten a la resta de fidels. I els marcianos, si tenen sentit de l’humor, preguntaran: “I què us diu Dèu?”. Un dirà que l’últim cop que va parlar amb ell (perdó, amb Ell) li va dir que l’abort, els preservatius, l’eutanàsia i l’homosexualitat estaven molt malament. Però que molt malament. L’altre li explicarà que les dones són inferiors. I que immolar-se és la milllor manera per arribar al cel. I l’extraterrestre, que ja haurà passat del color verd al taronja, li preguntarà: “A on?”. I l’altre s’ofendrà: “Al cel, on van els fidels”. I l’extraterrestre, aguantant-se el riure -perquè vénen de lluny però són educats- li respondrà: “Doncs nosaltres hem passat per allà i no hem vist a ningú”. I els líders es posaran vermells. “És en un sentit figurat. El cel vol dir, el més enllà”. Clar que sí home. Con dos cojones!
Jo crec que si ho fem així, com a mínim, els nouvinguts veuran que tenim sentit de l’humor. Que sí, d’acord, ens estem carregant planeta, hi ha dictadures, la usura és legal, hi ha que nens moren de gana i joves que moren de droga. I el coi de Barça que no guanya. Però, ep! Tenim sentit de l’humor. I això ens fa ser grans. Molt grans. Els bons, van al cel i els dolents a l’infern.

i continua...

Porca puttana!!! La que s'ha liat!!! Ha caigut el govern, com ja deveu saber... i aquesta gent, que està en crisi, es tirarà mesos sense un altre primer ministre... quin merder! A mi no m'ha anat malament... Al contrari. He solucionat el mes... que vagin fent. El curro em va bé, la moto està de puta mare i el treskito també. Em deixo alguna cosa? Sí. A més de tot això, tinc visites de gent de casa que em van molt bé i tinc uns bons col·legues a Roma. Ara sí que no em deixo res. Bueno sí, em sembla que m'han fotut la cartera... però no n'estic segur. Potser tornarà a aparèixer. Tenia calès, tarjeta de crèdit, DNI, carnet de premsa i el més important de tot: la tarjeta del supermercat!! Això sí que m'ha fet ràbia. Només em faltaven 199.000 punts pel raspall de dents elèctric! Kagunlaputa!! Se'l quedarà un altre. La mare que el va parir. I els cabrons del banc em diuen que no puc fer-me una altre tarjeta perquè no tinc el codi "SUPUTAMADRE E-PIN". Diuen que l'he perdut. Si m'heu donat 44 codis per una sola tarjeta, la mare que us va parir, com collons no l'he de perdre! Ostres mama, quantes paraulotes! Ho sento. A Itàlia aprenc moltes coses bones però a qui parlen així. Cal aprendre de tot. Gairebé em fot més ràbia el puto banc que el desgraciat que em va fotre la cartera... sempre i quant no estigui a la rentadora donant voltes... ja ho veurem. Jo per sí les mosques ja he anat al supermercat a denunciar el robatori. A la comissaria no sé si aniré. Vaja, que no aniré. Molts petons a tots i Marta Rodríguez, sí que t'escric, el que passa és que el vostre correu falla més que el sistema polític italià!!!!!!!!!!!!