Merda de música Pop

L'art és complicat. No ens posaríem d'acord ni en decidir què considerem art i què no. Tampoc arribaríem a cap conclussió si volguèssim discutir si cal entendre l'art o si no és necessari. Si n'hi ha prou en mirar un quadre i trobar-lo bonic o si cal saber qui l'ha pintat, per representar què i en quin context. El que sí que està clar és que la música pop, sigui art o no, és una puta merda. No aporta res, sempre parla del mateix i repeteix tots els tòpics una vegada i una altra. És possible que de tant en tant surti algun grup que no provoqui nàuseas, però no és el més habitual. Per si no fos suficient, la merda de música pop és com els Beatles: encara que no t'agradi l'has d'escoltar per tot arreu. No he sentit mai una cançó dels pesaos dels Beatles voluntàriament i en canvi me les sé totes de memòria. El Let it be, el Yellow Submarine i la mare que els va parir.