dilluns, 29 de setembre del 2008

Cria cuervos...


Sembla una bogeria, ho sé, però el meu gos és cada dia més humà. L'altre dia em va deixar de pedra. Què cabrón! Va ser després de fer una volteta pel carrer. Sempre que entrem a casa, jo li trec la cadena mentre obro la porta, de manera que ell entra corrents al pis. De fet el Treski està tant content quan sortim a passejar com quan entrem a casa. Tot l i agrada. No sé de qui ho haurà après. La qüestió és que ja s'ha fet habitual que entri corrents a casa. L'altre dia, però, a l'obrir jo la porta del carrer, vaig crear una corrent d'aire dins del pis i la porta del balcó es va moure una mica i va grinyolar. En sentir el soroll, el Treski es va quedar immòbil a l'entrada amb les orelles dretes. No volia passar. Jo l'empenyia amb la cama i el tiu immóbil. I llavors, el molt puta em va mirar com dient: "Aquí dins hi ha algú i jo no entro el primer". I jo que l'empenyia i el tiu clavat. Vaig haver d'entrar jo primer. Però el tiu estava tan cagat, que tampoc no es volia quedar l'últim i se'm fotia entre les cames. Jo provava de caminar intentant no trepitjar-lo i ell entre les meves cames... des de quan els gossos tenen por? des de quan li demanen a l'amo que passi davant? La mare que el va...

dimecres, 24 de setembre del 2008

Paren rotativas!

Ostres!! Feia mesos que no em passava una cosa igual. Ha estat magnífic. Una sensació difícil d'explicar amb paraules... era com... no ho sé, em sentia respectat i al mateix temps important... buah! impressionant!! No recordo l'últim cop que em va passar... en fi, avui sí, un cotxe s'ha parat en un pas de vianants per deixar-me passar!!!!

dissabte, 20 de setembre del 2008

Brrrrrrrraaaaaaammmmm

M'encanta. Dalt de la moto amb la segona o la tercera però sense apretar-la. Suau. Amb el "patapam-patapam" clàssic de la Harley. Tranquil.
I, de cop i volta, obres gas i brrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaammm i el motor sembla que està apunt d'explotar, però no explota mai. I les putes alarmes dels putos cotxes es disparen al teu pas i la gent flipa i mira i es pregunta: On va aquest boig?
I jo penso: Aneu a prendre pel sac tots plegats.
M'encanta.
A més, intento fer-ho quan passo per davant del museu del vaticà (això vol dir cada dia) i està tota la gent fent cua tranquilament... (si és que es pot res tranquilament en aquesta ciutat). I mentre ho faig crec sentir MOTORHEAD cantant: "And don't forget the jocker"!!!!!

dimarts, 16 de setembre del 2008

Avui anem de compres...

Em calien unes sabates, de manera que vaig anar a la Via del Corso, el carrer comercial de Roma. Primer vaig passar per la botiga Geox i vaig veure un model que em va agradar. Però al costat hi havia la botiga Adiddas. Em vaig provar unes molt guapes però costaven 80 euros.
-És que són molt cares- li vaig al noi sicilià que m'estava atenent.
-Si, és clar. Són Adiddas- em va respondre.
-He vist unes Geox a la botiga del costat i costen 50 euros... i estic dubtant-.
-Pensa que les Geox són molt còmodes- em va dir el paio.
-Com?
-Sí, les Geox estan molt ben fetes... i 30 euros de diferència és molt. Pensa que per ser Adiddas pagues les ratlles del logo...
-Si hi ha tres ratlles... són 10 euros per ratlla?
-Si.
-Doncs em sembla que passo de les Adiddas i vaig a comprar les Geox.
-Jo crec que et convé. A més les Adiddas les fan a la Xina i no valen res...
-Molt bé, doncs me'n vaig. Moltes gràcies.
De manera que, seguint el consell del venedor d'Adiddas, em vaig comprar les Geox.