Sempre he pensat que jo no era racista. És més, em definia com a ‘anti-racista’. Tots els homes són iguals i bla, bla, bla. Ja el coneixeu aquest discurs. Però és clar, d’allà d’on jo vinc gairebé no hi ha negres! I els quatre que hi ha estan molt perjudicats perquè acaben de creuar l’estret després de setmanes en mans de màfies. Aquests no són representatius de la raça negra! Aquí sí que hi ha negres. I com us deia, m’han fet veure que sóc racista, perquè nois, us asseguro que hi ha una raça superior. I, com ja haureu deduït, és la raça negra. La mare que els va parir!!! Són gegants! No estic acostumat a veure gent més alta que jo, però aquí ja m’he cansat. Són com armaris empotrats. Tenen unes esquenes que a vegades em ve de gust abraçar-los, però clar, com els hi explico. Si els hi dic que els vull abraçar perquè m'acabo d'adonar que sóc racista potser no acabem bé. A més, els negres o els de color o els afroamericans, són els més simpàtics. No caminen tan de pressa com els blancs, riuen més, van molt en família, vesteixen de broma... Molen. Cal tenir en compte que els negres, en realitat, no són una sola raça. De la mateixa manera que un portugués o un espanyol i un suec, no se'ls pot considerar de la mateixa raça. Entre ells hi ha moltíssimes diferències. També he descobert una raça que ni sabia que existia: els japonesos alts. No sé si els experts la tenen considerada com a raça, però a mi em va sorpendre moltíssim veure un japonès que em treia un pam!
