Com a casa

És estrany. Després d'estar uns dies a Barcelona i veure els amics i la família vaig tenir una estranya sensació en baixar de l'avió. Just quan vaig trepitjar terra italiana vaig tenir la impressió que ja estava a casa. Està clar que no he oblidat ni el meu país ni la meva ciutat... porca misèria, només porto cinc mesos fora de casa! Però Roma és especial.
Segur que heu sentit moltes persones que diuen que Barcelona té una atracció molt forta (tot i el coi de civisme!). Doncs Roma és similar. Ara m'ha passat a mi. M'he quedat enganxat a Roma... Això no vol dir que vulgui estar més temps del que havia previst. Només vol dir que estic de puta mare. Que el principi no ha estat fàcil però que val la pena.
Ara, per celebrar el solstici d'hivern (que l'Esglèsia Catòlica ens vol fer creure que es diu Nadal) tornaré a Barcelona. Espero veure'us de nou. Una abraçada molt forta.
Per cert, avui és un dia històric. L'ONU ha condemnat la pena de mort. Jejejeje. Ara falta un valent que els hi digui als yankis, als russos i als xinesos, entre d'altres, que facin cas de l'ONU.
Charlie, avui vaig a sopar a casa de la companya argentina. Ja et faré arribar algun contacte.
Salut i justícia

El retonno

Òstia, demà torno a Barcelona. La veritat és que aquí he conegut tantes coses noves i he tingut tanta feina que gairebé no he pensat en Barcelona. Amb la gent sí. Però no tant en la ciutat. Ara que preparo la bossa per tornar uns dies, me n'adono que mai havia estat tant temps lluny de casa meva. Lluny dels meus. La qüestió és que la bossa ja està feta. I demà arribaré a Barna. Dimecres marxo a Turquia amb la família (de vacancetis) però diumenge a les 21.00, ens veiem a la plaça del Sol. Quedem al bar que hi ha al mig de la plaça, banda muntanya. No recordo com es diu. Bar del Sol o cafè del Sol... No en tinc ni idea. És de fusta i a l'estiu té terrassa. Bueno, com que no tinc ni idea de qui serem, la meva intenció és estar entre aquest bar i l'Emir de Nit o de Gràcia, (tampoc sé com es diu) per menjar alguna cosa ràpida. Tinc ganes de veure'us. Si hi ha algú que no ens coneix de res però llegeix aquest blog i vol venir, que vingui, que com serem més riurem. Però ha de ser un freaki molt important per llegir aquest blog i no conèixer ningú...
Adéu macos i maques,
A presto!