Ostia! La hora!!

Coño, mabia dejao la hora...
Yo estaré a las nueve, cada cual venga cuando le paresca... aún sus doy má besooooooo

Amó pá Barselona!!

Chicosssss, que me vengo pá Barselona... aunque solo sea pá uno día! Amó a asé como la otra vé. Yo sus digo un bar y una hora. Y el que esté, de puta mare y er que no, pó no pasa ná... s'apunta y ya está. Er jueve 6 en er Canigó de la Plaça Revolució. Y si os parece, nos tomamo una cervesita y, aluego, nos vamo de sena... ok? Argo va aver que asé!!!
Muxo beso pá tó
mi mobil esta tol dia apagao. pero es 0039.339.325.1643.
má beso pá tó

O juguem tots o estripem la baralla

Doncs a mi em mola que s'entri en crisi. Primer de tot perquè molta de la gent que s'ha forrat especulant i donant pel sac a la resta, ara estan pillant. Sí, sí, ja ho sé que l'obrer també està pillant, però, companys, a l'obrer sempre li toca el rebre! Per una vagada que també pilla el ric... Però també m'agrada la crisi perquè demostra que el puto capitalisme que només està controlat per les regles del mercat és un error. Caduca. I ara la gent normal se n'adona que ha estirat més el braç que la màniga. I que el consumisme irracional no només és innecessari, sinó que, a més, és totalment insostenible i buida les nostres butxaques. I ara què. Ara hi ha capullos que no tenen prou diners per la benzina del seu super 4x4. Doncs perquè te'l compraves, desgraciat? Petons a tots i a totes. Baixo a Barcelona a principis de novembre... a veure si fem alguna cosa. És a dir, alguna festa. Petooooons

Fins a la mort!

La Clínica Veterinària és freda i ni els treballadors se la senten seva... és com els hospitals o les estacions de tren. Tothom està de pas i ningú no vol passar-hi molta estona. Un lloc de merda i, a més, la de Gregorio VII de Roma està sota terra. Un lloc de merda sota terra. Allà m'esperava la Natàlia, una amiga catalana que fa uns gelats molt bons... M'havia trucat unes hores abans per demanar-me alguna cosa més que un favor: una gossa del barri s'estava morint i feia falta un gos de més de 20 kg i de més 5 anys per fer-li una transfussió de sang. Feia falta el Treski. Ella havia trucat a altres veïns però cap tenia un gos que complís els requisits. Quan vam sortir de casa, el Treski no sabia on anàvem. Movia la cua. Pobre. Sé que no és així, però em sentia com si l'estigués traïnt. A la Clínica em van fer firmar un paper, conforme autoritzava la transfussió. El Treski correria perill perquè calia sedar-lo completament i la clínica necessitava el meu permís. El risc zero no existeix. "Has d'estar completament segur. Ningú no t'obliga a fer-ho" em va dir la veterinària. Vaig firmar. En realitat estava obligat. Jo la vida la visc així. Però hagués preferit mil vegades donar jo tota la sang que no pas posar en perill la vida del Treski. Porca misèria que malament ho vaig passar. Un parell d'hores és tard el Treski sortia pel seu propi peu de la Clínica. Anava drogadíssim i plorava. Em mirava trist. Semblava que em preguntés per què coi ho havia fet. Mitja hora més tard se li va passar el pilotasso i des de llavors està una mica enfadat amb mi. Però sa i estalvi. L'altra gosseta, estranyament, es va recuperar. Va passar molt bona nit. Però al dia següent les coses es van complicar. La gosseta va morir. Des de fa temps, cada setmana, li dic el mateix al Treski i aquests dies li repeteixo constantment: "Fins l'últim dels teus dies, o fins l'últim dels meus dies, però, Treski, sempre junts".