Benaprop

Esa troba, trobeta, troba

2011-04-25T03:01:00.000-07:00

Nois, m'estic començant a recuperar de la festa de dissabte... Buah! I ara, tot just, començo a recordar coses... quina anada d'olla. Em vaig fotre, almenys, un cubata i quan vaig anar a dormir ja eren les 2.30!!!! Lo flipas. I el pitjor és que estava cansat. En fin, hi ha edats per tot... i la de sortir de festa està clar que ja ha passat. Tot i així, dissabte hi ha un concert de la Troba Kungfu per sis euros a Nou Barris. Comença a les 23.00. Nosaltre hi anirem segur... i fins i tot intentarem pillar les entrades abans, si podem.

http://labuenagente.com/ca/evento/5-anys-posant-la-directa-la-troba-kung-f-balkatalan-experience

Esglèsia i gais

2011-01-05T11:41:00.000-08:00

M'ha costat però ja he arribat a una conclusió! L'altre dia llegia que el Bisbe de Còrdoba assegurava que la UNESCO té un pla per intentar que en uns anys el 30% de la població sigui gai. Estan obsessionats. Al principi pensava que aquesta dèria de l'Esglèsia pels homosexuals era per raons morals. Per les seves raons morals, està clar. Però no és així. Si l'Esglèsia Catòlica tracés la seva estratègia pensant en la moral no hauria resistit 2.000 anys d'història. L'Esglèsia és conscient que si algun dia l'homosexualitat es normalitza, ells es queden sense empleats. Una bona part dels capellans, no siguem hipòcrites, són gais que no tenen valor de sortir de l'armari. En pobles i determinats ambients, un home de més de 40 anys que no estigui casat ni tingui fills és el blanc de les mirades. O surts de l'armari o et fas capellà. El dia en que sortir de l'armari sigui completament normal, ningú no es farà capellà. Van contra els gais per motius de subsistència. No per moral.

Merda de música Pop

2010-12-11T11:19:00.000-08:00

L'art és complicat. No ens posaríem d'acord ni en decidir què considerem art i què no. Tampoc arribaríem a cap conclussió si volguèssim discutir si cal entendre l'art o si no és necessari. Si n'hi ha prou en mirar un quadre i trobar-lo bonic o si cal saber qui l'ha pintat, per representar què i en quin context. El que sí que està clar és que la música pop, sigui art o no, és una puta merda. No aporta res, sempre parla del mateix i repeteix tots els tòpics una vegada i una altra. És possible que de tant en tant surti algun grup que no provoqui nàuseas, però no és el més habitual. Per si no fos suficient, la merda de música pop és com els Beatles: encara que no t'agradi l'has d'escoltar per tot arreu. No he sentit mai una cançó dels pesaos dels Beatles voluntàriament i en canvi me les sé totes de memòria. El Let it be, el Yellow Submarine i la mare que els va parir.

La selecció o l'Estatut?

2010-07-17T08:24:00.000-07:00

Alguns dels catalans que van sortir dissabte a la històrica manifestació a favor de l'Estatut, també van sortir al carrer amb les estanqueres quan la selecció espanyola va guanyar el Mundial. Molt bé. És una opció. Reclamar més autogovern i/o la independència i després abraçar la bandera del país que et nega tots aquests drets és una opció. Una opció com qualsevol altra. Una opció lamentable, això sí. Però el problema no és Catalunya o Espanya. El problema és que hi ha gent que va a manifestacions perquè veu que tothom hi va i després apaludeix els gols d'un equip de futbol perquè la publicitat i la propaganda ens inclinen a fer-ho. El criteri de molta gent es reduexi en l'obediència. Obeir fins i tot quan et diuen que has de protestar.

L'Scanner no funciona

2010-05-07T01:07:00.000-07:00

Buf! La tornada a Barcelona ha estat dura. Els canvis sempre tenen principis complicats, però a la llarga són positius. Per ara, el que més em sobta de Barcelona, a part de la feina, és que està plena de polis i de manguis. Veig cotxes de policia per tot arreu. També n'hi ha que van a peu i fins i tot alguns a cavall. Et miren i et tornen a mirar, com si tinguessin un scànner que t'identifica i els informa de les teves intencions. Però és fals. L'scànner no funciona. La ciutat està plena de xoriços, per no parlar de mafiosos. L'altra dia, quan ja creia que m'havia lligat a una noia al metro, de poc no em fot la cartera... era una mangui! Va ser un marroquí qui, amb un català perfecte de Manresa, em va avisar del perill. Veig que la ciutat no ha canviat gaire... Shucran!

La ciutat que sempre treballa

2010-03-02T06:57:00.001-08:00

La ciutat que mai dorm és la ciutat que sempre treballa. Sorprèn molt pujar al metro i, a qualsevol hora del dia, trobar gent que s'està dormint. Poc a poc van tancant els ulls, cada cop més, una mica més... i s'adormen. Voldria saber quantes hores de treball li han fotut al dia! Val a dir que aquesta ciutat dóna energia, és cert, però el cos és el que és i de tant en tant necessita dormir. També he vist gent ben vestida dinant una hamburguesa dins del cotxe mal estacionat enmig del carrer. No tenen temps per dinar o sopar com toca. Treballen moltíssimes hores i fan molts diners i acumulen riqueses i poder... i tenen un cotxe superxulo, però no tenen temps ni per menjar ni per dormir. I a més es deixen la salut. Al pas que anem, la revolució la faran els rics...

¿I el Treski?

2010-02-19T17:59:00.000-08:00

Algú de vosaltres preguntava on està el Treski amb tant d'enrenou... El Treski, ja ho veïeu, s'ha quedat "patint" a Almería amb la meva nòvia. Quan estigui instal·lat a NYC l'aniré a buscar i el portaré cap aquí. Si el Treski no pogués venir a NYC, pel que sigui, tampoc vindria jo. Poc a poc reunirem a tota la família...

Els New Yorkers

2010-02-19T08:06:00.000-08:00

Els New Yorkers estan molt orgullosos de la seva ciutat. Són d'Alemanya, França, Japó, Àfrica, Itàlia, Estats Units... i ara són a Nova York. Tota la gent que vaig coneixent està encantada de la ciutat i, la majoria, no porta més de 3 anys. Per això es coneix com la ciutat de les benvingudes i els comiats. Sempre dient hola i adèu. Suposo que és per aquest motiu que és facilíssim conèixer persones i que t'integrin de seguida, lluny dels rigurosos filtres socials que apliquem els llatins. Vaig anar a un recital poètic d'un amic i vaig conèixer una persona de moltíssima cultura que em va convidar a casa seva a menjar una paella... i allà vaig conèixer una parella molt maca que em va convidar a casa seva a veure el Barça... i així sense parar. Aquesta ciutat és de tothom. Només arribar, ja és teva. Encara no has baixat el metro i, sense adonar-te, ja ets un New Yorker. No aniré a dir que m'agradi més que Barcelona. No. Barcelona és la millor ciutat del món. Però hi ha moltes coses per aprendre. I la integració a aquests nivells n'és una. Doneu-li una abraçada molt forta a Barcelona from a fucking New Yorker!

Crec que sóc racista

2010-02-17T11:54:00.000-08:00

Sempre he pensat que jo no era racista. És més, em definia com a ‘anti-racista’. Tots els homes són iguals i bla, bla, bla. Ja el coneixeu aquest discurs. Però és clar, d’allà d’on jo vinc gairebé no hi ha negres! I els quatre que hi ha estan molt perjudicats perquè acaben de creuar l’estret després de setmanes en mans de màfies. Aquests no són representatius de la raça negra! Aquí sí que hi ha negres. I com us deia, m’han fet veure que sóc racista, perquè nois, us asseguro que hi ha una raça superior. I, com ja haureu deduït, és la raça negra. La mare que els va parir!!! Són gegants! No estic acostumat a veure gent més alta que jo, però aquí ja m’he cansat. Són com armaris empotrats. Tenen unes esquenes que a vegades em ve de gust abraçar-los, però clar, com els hi explico. Si els hi dic que els vull abraçar perquè m'acabo d'adonar que sóc racista potser no acabem bé. A més, els negres o els de color o els afroamericans, són els més simpàtics. No caminen tan de pressa com els blancs, riuen més, van molt en família, vesteixen de broma... Molen. Cal tenir en compte que els negres, en realitat, no són una sola raça. De la mateixa manera que un portugués o un espanyol i un suec, no se'ls pot considerar de la mateixa raça. Entre ells hi ha moltíssimes diferències. També he descobert una raça que ni sabia que existia: els japonesos alts. No sé si els experts la tenen considerada com a raça, però a mi em va sorpendre moltíssim veure un japonès que em treia un pam!

NYC: Just the world!

2010-02-13T09:17:00.001-08:00

Visc al barri de Queens, que no forma part de l'illa de Manhattan. Surto de casa, camino tres minuts i agafo un metro per anar cap al centre. El metro comença circulant per l'aire lliure, a través de vies que passen per sobre de ponts elevats. Després entra sota terra, creua el riu i entra a Manhattan. Tot plegat són tres o quatre parades. Baixo a Times Square. Unes escales estretes i més aviat fosques em porten a la superfície. Quan arribo allà... alço el cap, obro la boca i em quedo sense paraules. La gent passa pel teu costat i tu no et pots ni moure. No pots reaccionar perquè imposa massa. Diuen que aquest efecte dura setmanes. Potser anys. És increíble. Emociona fins i tot al més escèptic. Nova York és el món.

Neva i ha d'empitjorar

2010-02-10T11:35:00.000-08:00

No mola. El paio del Temps parla molt de pressa però no para de dir "storm" i "snow". Fa 20 hores que neva i sembla que això ha d'empitjorar. Mal rotllo. La mitja horeta de "ala! què bonic!" fa estona que ha passat i ara només penso en que tenim la nevera buida i axiò pinta malament. Si demà para la ompliré. Els aeroports estan tancats i les escoles, les universitats i moltes carreteres. És la nevada més intensa de l'any. I encara ha d'empitjorar. Sembla que m'estaven esperant. Cada hora passa una màquina llevaneu pel carrer de casa i de tant en tant passa algun sonat en bicicleta. Jo he sortit a fer el burro durant un quart d'hora... que s'ha convertit en dos minuts. Mare meva!!! i diuen que encara ha d'empitjorar. ¿Però com pot empitjorar? Samu, gràcies pel barret!

Manhattan: La ciudad no es para mi

2010-02-08T16:33:00.000-08:00

- Excuse me, do you know where is the Swiss office in the Airport?- li vaig preguntar a un jove negre que estava netejant a l'aeroport JFK.
- Yes... you have to... habla usted español? Es que yo no hablo inglés...- em va respondre el xaval. Em vaig quedar de pedra. Tothom m'havia avisat que no cal parlar anglés per viure a NYC però això és massa!!! Als bars, restaurants, per comprar al diari, a tot arreu parlen castellà. De manera que he pogut practicar poc anglés. Al migdia m'he demanat 'alitas de pollo' en un Fast Food de Chinatown i m'han portat gambes marinades i arrebossades. O el nanu tampoc parlava anglès o m'he empanat. Tot pot ser.
Durant tot el dia m'he dedicat a passejar per Manhattan. Intentava evitar-ho però al final he caigut. Quan me aturat al semàfor per deixar passar els cotxes (que aquí semblen tancs) he aixecat la vista i m'he quedat amb la boca oberta contemplant els edificis. Els anuncis publicitaris de la setena avinguda, els gratacels, el cel blau que gairebé no té espai... M'ha quedat la cara de 'pueblerino' i la boca oberta... després quan aconsegueixes tornar a l'asfalt, mires a la gent del teu entorn i tornes a flipar. Aquí hi ha races que jo crec que no estan ni enregistrades. Però això mereix un altre capítol. Lamento no haver quedat amb alguns de vosaltres durant la meva estressant setmana a Barcelona però no he pogut. Això sí, us envio mooolts petons from New York City!!!

A reveure

2010-02-03T14:46:00.000-08:00

Companys i companyes! És horrible venir a Barcelona hi haver de còrrer per veure a tothom i apuntar-se a l'agenda a quina hora has quedat per veure els amics... i saber que a molts no us podré veure. Però bueno, us espero a Nova York. Petons!

Una mica d'ordre

2010-01-15T11:45:00.000-08:00

La majoria de vosaltres ja deveu saber que deixo Almería. Ha estat una etapa molt interessant, sobretot perquè he aprés a pescar i a més he pogut viatjar pel món fent reportatges amb un fotògraf. Perfecte! A més, he conegut Andalusia i el fantàstic Cabo de Gata. Però això ja s'ha acabat. Marxem a Nova York i per aquest motiu intentaré posar una mica d'ordre a aquest blog i donar-li periodicitat. És a dir, escriure més sovint. No sé si aquest blog té cap lector, després d'una absència tant llarga però és igual... a tots, petoooons!

"Pelota al suelo"

2009-10-29T01:20:00.000-07:00

Crec que he estat massa temps sense pensar en segons quines coses com per ara posar-me a reflexionar sobre el determinisme, l'hermenèutica i el programari. Mare meva! Feia 10 anys que no estudiava i es noten. La veritat és que el Màster m'interessa molt i estic aprenent molt, però la veritat és que m'agradaria anar més lent i poder-li dedicar més temps a cada assignatura. Alguns treballs (no ho digueu a ningú) els faig pràcticament per treure-me'ls de sobre, com quan anava al 'cole' i no entenia que aprendre pogués servir per a res. Sóc periodista freelance i l ameva feina va a temporades. Quan estic tranquil, tot ba vé, tinc temps pel Màster i fins i tot per anar a pescar. Però quan em coincideixen un parell de feines i el Màster he de fer la vertical-pont amb les orelles per no quedar-me enrera. En fi, sembla que només me queixo... i, en realitat estic molt content. És bo reflexionar de tant en tant. Anem molt de pressa i podem rendir professionalment (perquè ens han educat així) però ens costa para a pensar. Vaig tenir un director de diari que quan hi havia alguna notícia i tothom es posava nerviós deia: "Pelota al suelo". Doncs amb això estem. Continuar treballant però intentant aixecar la mirada per veure què passa al nostre entorn.

No cal ser violent

2009-10-08T00:34:00.000-07:00

El seu error ha estat creure’s imparables i invencibles. Corrien desbocats per fer calés i no veien el risc. La sobervia. Hi havia avisos sobre el perill de la situació econòmica però estaven cegats pels diners.

El nostre error ha estat creure’ns que podríem ser com ells. Que necessitavem el cotxe últim model, el millor aire condicionat, anar de vacances a Nova York i sopar fora de casa cada dos per tres. Ens hem equivocat de classe social. Hem ballat la seva música. Perquè si nosaltres ens confonem és per dues coses: la primera perquè som imbècils i la segona perquè ens deixem enredar.

Però la crisi ha vingut per recordar-nos qui som. Ara, ells mantenen els seus privilegis i nosaltres hem recuperat les nostres misèries. Els que treballaven en precari han comprovat com n’eren de febles. Molts d’ells estan ara a l’atur. El cotxe s’ha hagut de malvendre i aquestes vacances tocarà Càmping. Ells no. Fins i tot des de l’Estat s’han donat més diners als bancs per recuperar la situació econòmica. Perquè està clar: si els bancs no ens deixen els calés, nosaltres no ens hipotequem com a capullos que som. En un parell d’anys, la crisi acabarà. Tornarem a creure que som com ells. Que ens cal comprar, que ho paga el banc, és gratis! Des d’aquest modest blog, proposo que lluitem. Llançar còktels molotov contra els bancs és il·legal, deixem-ho estar doncs. Però podem fotre els calés en una banca ètica. N’hi ha un munt. No s’anuncien però existeixen. No patrocinen la lliga de futbol però sópn tan solvents com les altres. Deixem de donar calés i poder als que ens han condemnat, als que fan autopistes amb els nostres calés per després cobrar-nos els peatges; als que especulen als nostres barris per després donar-nos un crèdit per comprar una casa; als que investiguen per fer armes noves i matar gent. No cal violència. No cal anar a manifestacions, ni signar peticions. Només cal canviar de lloc la pasta. Ets responsable del que fan amb els teus diners. Capullo!

Patriotes

2009-05-14T07:23:00.000-07:00

Pitjor no ho podien haver fet. Tallar l'himne d'Espanya perquè no se sentís com bascos i catalans el xiulaven ha estat un error bestial, per als seus interessos, està clar. Jejejeje. I és que quan el nacionalisme espanyol es posa serio fa riure. Recordo el cas més brillant, amb l'esquiador "Juanito Muelheg". El periodista deia: "Juanito Muelheg ha cambiado el frankurt alemán por el chorizo español y le ha sentado muy bien. El deportista español ya ha ganado...". Al final va resultar que el paio, entre chorizito y chorizito, es fotia algunes ratlles per anar més ràpid i que la federació alemana l'havia fotut fora per yonki. Realment els nacionalismes fan riure. També el català, però com que és el nostre, no el veiem tant. Jo, per això, sóc independentista i prou. Per cert, el periodista de TV3 que retransmetia el partit des del terreny de joc va dir que el públic estava xiulant "aquest moment protocolari" enlloc de dir que xiulaven l'himne d'España. Collons! Ni a Catalunya ho podem dir?

Inútils i terroristes

2009-05-05T02:21:00.000-07:00

També s'ha de treure el cinturó. Buidi's les butxaques. ¿Dins d'aquesta maleta hi ha un portàtil? Tregui'l i posi'l dins d'una altra gaveta, si us plau. La jaqueta també, si us plau. ¿Em deixa veure el bitllet d'avió? I el DNI? ¿Porta líquids? Molt bé, ja pot passar.
Meeeeeeeeeeec.
Torni enrera, si us plau. Tregui's les sabates i posi-les a la cinta. Gràcies. Ara sí, perfecte.
És per la seva seguretat.

I una merda.
És per la vostra ineficiència. És perquè sou una colla d'inútils. Si per protegir-nos ens heu de tractar a tots com si fossim terroristes, vol dir que heu fracassat. Vol dir que estem en guerra, encara que no tinguem molt clar amb qui. ¿Però qui ens hi ha posat en aquesta guerra? Tots som terroristes perquè vosaltres sou uns inútils. Però s'ha de reconéixer que teniu sentit de l'humor. El tema dels líquids és boníssim! Estic segur que d'aquí uns anys, quan es desclassifiquin alguns documents secrets, descobrirem que amb els líquids no es poden fer bombes. Que tot era una broma. Però la paranoia dels líquids augmenta la por dels ciutadans. Ens espanta encara més. I com més gran és el perill, més necessitat tenim de les institucions i de totes les policies... encara que de tant en tant se'ls hi escapi algun mastegot. Cal que ens protegiu, perquè hi ha gent molt dolenta. Millor proteguiu-nos dels vostres errors, inútils.

Arrivederci Roma

2009-03-04T09:19:00.001-08:00

Vamos que nos vamos... el Treski ja està preparat i la Harley també. Jo, no ho sé. Però ja no hi ha marxa enrera... Dissabte tornem cap a Barcelona. Hi estarem una setmaneta. El temps just per veure la família, a alguns amics, donar una lliçó de futbol a la Font, i de portar el treski a fer una revisió al veterinari i a la Harley al taller mecànic. Després marxarem cap al sud. Algú sap on està Almeria? Pues nos vamos pallá! És la ciutat més càlida d'Europa, per no parlar del pejcaíto. Però no marxo pel Sol. Foto el camp perquè he conegut una morenaza... i val la pena apostar per ella. Perdo la feina... està clar. Però ja he decidit que en trobaré una altra. I punto pelota.
Alguns de vosaltres, els més empanats, no heu vingut a veure'm a Roma!!! Us heu perdut molt... sobretot perquè tinc un complexe de guia turístic que no sé d'on cony m'ha sortit... i perquè conec uns quants restaurants bons... però bueno, ara haureu de venir al sud. I així us perdono. L'experiència italiana ha estat molt bona i estic segur que l'andalusa també serà molt important. Espero veure'us a Barcelona... però tindré poc temps. Dissabte 14 marxo... per tant, divendres haurem de fer una festa... o millor dijous i divendres... no sé com ho faré per organitzar-ho... bueno, ja hi pensarem. Petons companys!!!

El Jueves

2009-02-13T03:24:00.000-08:00

Com pot ser el plural de la paraula "jueva" sigui també el nom d'una famosa revista satírica barcelonina? És casualitat o forma part d'un complot masònic? Fa dies que li dono voltes...

Mirar enrera

2009-01-10T09:44:00.000-08:00

Diuen els psicòlegs que quan som adolescents patim una important alteració de valors. La família deixa de ser sagrada i passa a ser una mena de llast, que cada cop pesa més i amb el qual cal trencar. És moment de ser rebel i de voler ser lliure. Els amics, al contrari que la família, es converteixen en el més important. Recordo aquella etapa: no hi havia cançó que m'agradés si no agradava també als amics... no hi havia noia que m'enamorés si no la coneixien de seguida els amics... Recordo que les primeres nòvies s'emprenyàven amb els amics i et deien "no tens personalitat"... jo no ho entenia... Ara sí. Quina personalitat ni quines òsties! Tenien gelos! Volien ser elles el més important. Però, ja ho diuen els psicòlegs, en aquella edat, el més important són els amics. No la parella. Però això també canvia. Tot torna a canviar. Poc a poc, els pares tornen a apropar-se però deixen de ser pares. Ja no són més forts que nosaltres. Recordo el dia en què vaig veure que físicament era més fort que el meu pare. Sens dubte començava una nova etapa. I en aquesta fase de reconciliació familiar, és quan els amics comencen a allunyar-se. Troben parella o no, però s'allunyen. La relació es limita a explicar-se les coses més banals de la vida humana... el temps, el futbol, el cotxe i aquestes parides. Les coses que d'adolsecent no coneixies. En aquesta etapa cobren importància la parella i la feina. Per qui les tingui. I, poc a poc, es va fent la família. Una de nova. Tot torna a canviar. Pocs valors t'acompanyen per sempre. Cada dia és el moment de mirar enrera per compendre qui som. Només així es perd la por per anar endavant. Per còrrer.

CONVERTIU-VOS!!! UNA ALTRA RELIGIÓ ÉS POSSIBLE!!!!

2008-12-09T02:40:00.001-08:00

Com que l'altre escrit era una mica trist, us compenso amb aquest vídeo. Dels dos capullos que hi ha dalt de l'escenari, jo sóc l'alt. Cal dir que hi havia unes 200 persones de públic i que és una les discoteques més importants de Roma. Per desgràcia, el so no concorda amb les imatges... però flipareu igualment. Jejejejejeje

http://it.youtube.com/watch?v=NJapQtD1AgY

Collons, quina putada

2008-11-24T13:52:00.000-08:00

Collons, quina putada. L'experiència que estic vivint a Roma és meravellosa. La feina, la ciutat, el treski, els amics, la moto... i ara ve Nadal... i vindré a Barcelona i veuré els altres amics i la família. Porca troia.... collons, quina putada. Haver de morir.
Saber que les coses viscudes ja no es tornen a viure. Que ja han desaparegut. Que el compte enrera fa anys que va restant i que no hi ha manera d'aturar-lo. Per molt bonic que sigui tot, això s'acaba nois. I els anys van passant,,... i és bonic fer-se gran. Clar que sí! Jo cada any visc millor que l'anterior... però, òstia puta, hi haurà un dia en que us veuré morir o en que vosaltres em veureu morir a mi. Quin sentit té tot plegat? Què dur que és viure sabent que cal morir. En fi... més val no pensar-hi, no? Millor neguem-la... oblidem-la. I fem veure que no sabem res. Que tot és festa i alegria. Que no tenim ni idea que l'espelma es va consumint... o també podem fer veure que som cristians. I pensar que després de tot anirem al Cel. Que la mort en realitat és un "traspàs". I que allà dalt estarà l'avi, feliç com sempre i el Manolo per donar-li una abraçada a qui li faci falta. Collons, quina putada. Podem fer-nos els sords o els cristians... però tinc la impressió que no és mala idea que aprofitem el temps. Que gaudim de tot plegat. Que fem el que creïem què hem de fer i que no donem pel sac a la resta... que disfrutem... i que lluitem. Força! i petons per tots i totes

Ostia! La hora!!

2008-10-31T02:49:00.000-07:00

Coño, mabia dejao la hora...
Yo estaré a las nueve, cada cual venga cuando le paresca... aún sus doy má besooooooo

Amó pá Barselona!!

2008-10-31T02:44:00.000-07:00

Chicosssss, que me vengo pá Barselona... aunque solo sea pá uno día! Amó a asé como la otra vé. Yo sus digo un bar y una hora. Y el que esté, de puta mare y er que no, pó no pasa ná... s'apunta y ya está. Er jueve 6 en er Canigó de la Plaça Revolució. Y si os parece, nos tomamo una cervesita y, aluego, nos vamo de sena... ok? Argo va aver que asé!!!
Muxo beso pá tó
mi mobil esta tol dia apagao. pero es 0039.339.325.1643.
má beso pá tó

O juguem tots o estripem la baralla

2008-10-15T04:39:00.000-07:00

Doncs a mi em mola que s'entri en crisi. Primer de tot perquè molta de la gent que s'ha forrat especulant i donant pel sac a la resta, ara estan pillant. Sí, sí, ja ho sé que l'obrer també està pillant, però, companys, a l'obrer sempre li toca el rebre! Per una vagada que també pilla el ric... Però també m'agrada la crisi perquè demostra que el puto capitalisme que només està controlat per les regles del mercat és un error. Caduca. I ara la gent normal se n'adona que ha estirat més el braç que la màniga. I que el consumisme irracional no només és innecessari, sinó que, a més, és totalment insostenible i buida les nostres butxaques. I ara què. Ara hi ha capullos que no tenen prou diners per la benzina del seu super 4x4. Doncs perquè te'l compraves, desgraciat? Petons a tots i a totes. Baixo a Barcelona a principis de novembre... a veure si fem alguna cosa. És a dir, alguna festa. Petooooons

Fins a la mort!

2008-10-04T04:13:00.000-07:00

La Clínica Veterinària és freda i ni els treballadors se la senten seva... és com els hospitals o les estacions de tren. Tothom està de pas i ningú no vol passar-hi molta estona. Un lloc de merda i, a més, la de Gregorio VII de Roma està sota terra. Un lloc de merda sota terra. Allà m'esperava la Natàlia, una amiga catalana que fa uns gelats molt bons... M'havia trucat unes hores abans per demanar-me alguna cosa més que un favor: una gossa del barri s'estava morint i feia falta un gos de més de 20 kg i de més 5 anys per fer-li una transfussió de sang. Feia falta el Treski. Ella havia trucat a altres veïns però cap tenia un gos que complís els requisits. Quan vam sortir de casa, el Treski no sabia on anàvem. Movia la cua. Pobre. Sé que no és així, però em sentia com si l'estigués traïnt. A la Clínica em van fer firmar un paper, conforme autoritzava la transfussió. El Treski correria perill perquè calia sedar-lo completament i la clínica necessitava el meu permís. El risc zero no existeix. "Has d'estar completament segur. Ningú no t'obliga a fer-ho" em va dir la veterinària. Vaig firmar. En realitat estava obligat. Jo la vida la visc així. Però hagués preferit mil vegades donar jo tota la sang que no pas posar en perill la vida del Treski. Porca misèria que malament ho vaig passar. Un parell d'hores és tard el Treski sortia pel seu propi peu de la Clínica. Anava drogadíssim i plorava. Em mirava trist. Semblava que em preguntés per què coi ho havia fet. Mitja hora més tard se li va passar el pilotasso i des de llavors està una mica enfadat amb mi. Però sa i estalvi. L'altra gosseta, estranyament, es va recuperar. Va passar molt bona nit. Però al dia següent les coses es van complicar. La gosseta va morir. Des de fa temps, cada setmana, li dic el mateix al Treski i aquests dies li repeteixo constantment: "Fins l'últim dels teus dies, o fins l'últim dels meus dies, però, Treski, sempre junts".

Cria cuervos...

2008-09-29T09:17:00.000-07:00

Sembla una bogeria, ho sé, però el meu gos és cada dia més humà. L'altre dia em va deixar de pedra. Què cabrón! Va ser després de fer una volteta pel carrer. Sempre que entrem a casa, jo li trec la cadena mentre obro la porta, de manera que ell entra corrents al pis. De fet el Treski està tant content quan sortim a passejar com quan entrem a casa. Tot l i agrada. No sé de qui ho haurà après. La qüestió és que ja s'ha fet habitual que entri corrents a casa. L'altre dia, però, a l'obrir jo la porta del carrer, vaig crear una corrent d'aire dins del pis i la porta del balcó es va moure una mica i va grinyolar. En sentir el soroll, el Treski es va quedar immòbil a l'entrada amb les orelles dretes. No volia passar. Jo l'empenyia amb la cama i el tiu immóbil. I llavors, el molt puta em va mirar com dient: "Aquí dins hi ha algú i jo no entro el primer". I jo que l'empenyia i el tiu clavat. Vaig haver d'entrar jo primer. Però el tiu estava tan cagat, que tampoc no es volia quedar l'últim i se'm fotia entre les cames. Jo provava de caminar intentant no trepitjar-lo i ell entre les meves cames... des de quan els gossos tenen por? des de quan li demanen a l'amo que passi davant? La mare que el va...

Paren rotativas!

2008-09-24T09:31:00.000-07:00

Ostres!! Feia mesos que no em passava una cosa igual. Ha estat magnífic. Una sensació difícil d'explicar amb paraules... era com... no ho sé, em sentia respectat i al mateix temps important... buah! impressionant!! No recordo l'últim cop que em va passar... en fi, avui sí, un cotxe s'ha parat en un pas de vianants per deixar-me passar!!!!

Brrrrrrrraaaaaaammmmm

2008-09-20T09:50:00.000-07:00

M'encanta. Dalt de la moto amb la segona o la tercera però sense apretar-la. Suau. Amb el "patapam-patapam" clàssic de la Harley. Tranquil.
I, de cop i volta, obres gas i brrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaammm i el motor sembla que està apunt d'explotar, però no explota mai. I les putes alarmes dels putos cotxes es disparen al teu pas i la gent flipa i mira i es pregunta: On va aquest boig?
I jo penso: Aneu a prendre pel sac tots plegats.
M'encanta.
A més, intento fer-ho quan passo per davant del museu del vaticà (això vol dir cada dia) i està tota la gent fent cua tranquilament... (si és que es pot res tranquilament en aquesta ciutat). I mentre ho faig crec sentir MOTORHEAD cantant: "And don't forget the jocker"!!!!!

Avui anem de compres...

2008-09-16T11:40:00.000-07:00

Em calien unes sabates, de manera que vaig anar a la Via del Corso, el carrer comercial de Roma. Primer vaig passar per la botiga Geox i vaig veure un model que em va agradar. Però al costat hi havia la botiga Adiddas. Em vaig provar unes molt guapes però costaven 80 euros.
-És que són molt cares- li vaig al noi sicilià que m'estava atenent.
-Si, és clar. Són Adiddas- em va respondre.
-He vist unes Geox a la botiga del costat i costen 50 euros... i estic dubtant-.
-Pensa que les Geox són molt còmodes- em va dir el paio.
-Com?
-Sí, les Geox estan molt ben fetes... i 30 euros de diferència és molt. Pensa que per ser Adiddas pagues les ratlles del logo...
-Si hi ha tres ratlles... són 10 euros per ratlla?
-Si.
-Doncs em sembla que passo de les Adiddas i vaig a comprar les Geox.
-Jo crec que et convé. A més les Adiddas les fan a la Xina i no valen res...
-Molt bé, doncs me'n vaig. Moltes gràcies.
De manera que, seguint el consell del venedor d'Adiddas, em vaig comprar les Geox.

ESPANYOL, JO?

2008-08-29T07:27:00.000-07:00

"No sólo estais todo el día pidiendo dinero sinó que, además, cuando venimos a Cataluña, tenemos que estar todo el día pagando peajes. Es que lo quereis todo"

"Yo tengo un famliar en Moncada que no sabe hablar español"

"Cuando juega la selección, quereis que ganen los otros"

"Un día fui a un hotel y el recepcionista, está claro, me habló en español, pero cuando se giró y empezó ha hablar con su colega, lo hizo en catalán. Delante mio"

"Yo he estudiado y sé que el catalán era un dialecto y un buen día pasó a ser una lengua... y sí que es verdad que es distinto del español porque cuando tu lo hablas, no sé si es italiano o catalán"

"A mi no me parece mal que, entre vosotros, hableis en catalán"

"Si estais en ES-PA-ÑA porque teneis que hablar en catalán? Eh? Va, dime, ES-PA-ÑA"

"Yo no soy monárquica, pero hay que reconocer que los reyes son simpáticos. Si o no?"

AVÍS: O algú amb molta paciència se'n va cap a Espanya i els hi explica ràpidament de què va pel·lícula o això acabarà malament. Volen que els hi paguem la festa amb tots els impostos, volen que demanem permís per parlar la llengua que ens han ensenyat els nostres pares i a sobre hem de vibrar quan juga la selecció espanyola?
ANEU A PRENDRE TOTS PEL SAC!!!!
Hai capito?

Un altre cop

2008-08-21T07:46:00.000-07:00

- Había al menos 3.000 palomas!!
- Mensajeras?
-No, no. No tensajero, 3.000 palomas, nen!!

Va bé. Ja hem fet un any. El Treski i jo ja som pràcticament romans... Sí. Ja no sóc puntual a enlloc, exagero les coses i no em costa gens trobar excuses pel que faci falta. Romà, romà. En un any ha passat una mica de tot... Suposo que quan fots el camp d'aquesta manera... mig improvisat i sense saber com aniran les coses, és molt fàcil que et passi de tot. La ciutat és meravellosa... i la gent és cert que cansa una mica... Si els romans fossin com els sicilians, em quedava a viure aquí... Però els romans van massa estressats, són competitius fins i tot per fer cues o per arrencar la moto quan el semàfor està vermell.... Jo a vegades, quan veig que es volen colar, els deixo passar i els hi dic: "No, no, si tens pressa passa davant, jo m'espero. No et preocupis". I es queden de pedra perquè no tenen pressa... ho fan per sistema. S'han de colar sí o sí. I quan els perdones la vida, se n'adonen que estan fent el ridícul. Que estan competint contra ningú... Com fer trampes en un solitari. I per solitari, em refereixo a les cartes... jejeje.
Després hi ha el tema del feixisme i el racisme. Deu ser el país més catòlic d'Europa i el més racista... estranya combinació. Jesús parlava de misericòrdia... i d'ajudar al dèbil.... (que no al DEVIL666). Però a ells els hi és igual. De l'Esglèsia catòlica s'han quedat amb el masclisme, amb la prohibició de l'abort i l'eutanàsia i en considerar que els homosexuals són uns malalts... Han fet seu el discurs conservador i reaccionari dels catòlics i han oblidat la misericòrdia. Ja s'ho trobaran. El que està clar és que, per un temps, continuaré en aquesta ciutat... a veure si en transformo a algun.... jejeje. Molts petons per tots i totes -si és que encara hi ha qui segueixi aquest blog- i ens veiem algun dia... o un altre.... però ens veiem segur!!

Per cert, m'he perdut la Festa Major... kagundena!!! Jejeje, s'estranyen perquè hi ha disturbis!! Però que voleu? Feu publicitat d'una festa perquè hi vagi tot Barcelona i la majoria dels guiris que hi ha a la ciutat i tanqueu la paradeta a quarts de tres? I preteneu que la gent vagi a dormir? Tant costa per una setmana fer festa de veritat? O montar un concert amb autobusos llançadora en algun lloc proper per als més cràpules? Si hi ha disturbis és perquè els nostres polítics, que cobren de nosaltres per gestionar els nostres marrons, han badat de valent! La Festa Major està tocada de mort... i això passa perquè la festa ha perdut el seu sentit. Només hi ha un parell de places que montin el seu escenari sense els diners de l'administració... Ens han comprat per fer-nos morir. Estem ballant la seva música, collons!! I després ens posem les mans cap i creïem que les festes no són el que eren perquè la joventut d'ara és violenta... Apa!!
Les festes no són el que són perquè els més grans s'han venut!!

Seleccions

2008-06-18T04:02:00.000-07:00

"Ahir va caure França i diumenge caureu vosaltres", m'han dit ja un parell d'italians. Mai havia viscut una Eurocopa en un país on la gent desitja que guanyi la seva selecció. És impressionant. Els cotxes sonen els claxons, la gent està inquieta, els carrers estan buits quan hi ha partit... No com a casa nostra. tinc un amic italià que diu: "M'agradaria que fossiu independents per tot l'estrés que teniu els catalans". I és veritat. És un merder està tot el dia reivindicant o demanant perdó (són els dos tipus de catalans que hi ha pel món) i no podem ni animar una selecció de futbol com fan les Illes Feroe! És molt sa defensar la teva selecció. I jo la defenso. Sense complexes!!! Li vam fotre dos gols a França i n'hi fotrem 4 a Espanya!!!

Buscant la festa

2008-06-08T09:34:00.000-07:00

El problema va ser no tenir la direcció. La festa era a Villa Medici. Tothom a Roma sap on està aquest palau francès. Es veu des de molts llocs. Just a dalt de la plaça Spagna, amb unes vistes impresionants i ple d'obres d'art i monuments.... però jo no tenia l'adreça. El carrer estava tancat al trànsit però el guàrdia urbano, després de dir-me que no podia passar, em va donar l'esquena. Símbol evident que em deixava passar si no em veia. Vaig passar i vaig preguntar a un taxista que hi havia allà. "És una porta immensa, a 60 metres. No ets pots equivocar". Vaig seguir recte i vaig veure la porta immensa. Hi havia com 30 nois, bastant joves, fent cua. Mentre aparcava vaig veure com la porta que era elèctrica s'obria i els nois entraven, de manera que em vaig afanyar per aprofitar que estava oberta. Error. Vaig entrar d'un salt amb la meva ampolla de cava a la cava. Dos homes se'm van quedar mirant amb la boca oberta. Estaven enmig del camí.... entre jo i el passadís que m'havia de conduir a la festa. De manera que vaig passar pel seu costat com si res. "Buona sera"... Segon error. El paio va començar a parlar en francès. I jo li deia que venia a la festa i el paio que només parlava francès i jo que pensava "si vius aquí i ni tan sols entens la paraula FESTA en italià, ´és que ets burro" i seguia caminant cao a dintre i ell que es posava nerviós... Llavors va fer el típic gest itàlia d'ajuntar les mans com qui prega i em va dir: "Seminario, aquí seminario". La mare que el va parir. M'havia colat en un seminari pensant que era la festa... Em vaig girar i vaig veure que la porta s'estava acabant de tancar i em vaig espantar. Tenia por de quedar-me dins amb aquesta penya que està malament del cap i vaig poder escapar fent un altre salt.... 15 metres més enllà, hi havia la festa de Villa Medici...

Ultratge a la bandera

2008-05-08T04:08:00.000-07:00

En Franki al final ha estat condemnat a dos anys i set mesos de presó per intentar despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament de Terrassa. Mare meva, és això possible? L'altre dia em deia un company espanyol d'aquí Roma: "Yo quiero que te sientas espanyol". Li hagués hagut de dir: "Sí que me voy a sentar, sí. Me voy sentar encima de vuestra bandera y me voy a kagar en ella!!!". Això és el que li hagués hagut de dir! El Tejero va intentar fer un cop d'Estat i encara cobra pensió de l'Estat espanyol cada mes. Això és així i ha sortit publicat a diferents llocs. I el xaval aquest, dos anys i set mesos per despenjar una bandera? I després volen que ens sentim espanyols? Jo, segur que no.

Festeta

2008-04-20T16:24:00.000-07:00

Cuac, cuac, cuac,
cuac, cuac, cuac,
cuac, cuac, cuac,
cuac, cuaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah!
Ei nois, què tal? Vinc a Barcelona aquest finde i monto una festeta al Distrito 5, el mateix lloc de l'altre cop... Plaça.... Mañe i Flaquer, a Sarrià però molt a prop de Gràcia. Serà dissabte a partir de les 23.00. Em farà molta il·lusió veure'us... És el meu aniversari un dia d'aquesta setmana però l'important és trobar qualsevol excusa per veure'ns...
molts petons a tots i totes

Ens veiem a Barcelona

2008-04-16T04:03:00.000-07:00

Hola guapíssims i guapíssimes! Tot bé? Espero que sí... Jo he pillat del pulpo amb les eleccions però la cosa comença a calmar-se. Mama perdona per no escriure't.... és que he estat molt liat. Al final ha guanyat el Berlusconi. Alguns companys estan tristos... a mi m'és igual. Ja em costa saber a qui votar a casa meva... imagineu-vos aquí. El centre-esquerra fa riure, de manera que berlusca ho tenia fàcil. Bueno, ja llegireu diaris collons. El tema és que vinc el finde del 25 d'abril i farem alguna festeta per celebrar que ens coneixem. jejejejeje
petons

Se t'en va

2008-04-02T11:32:00.000-07:00

Porca troia!!!! Demà dijous vinc a Barna.... podria haver avisat abans... o després, però ho he fet ara. I les coses van com van. I, si les coses van com van, que coi vols fer-hi? Què esperes? Que tot canvï de la nit al dia? Que a partir d'ara, perquè ho decideixis tu, tot sigui diferent? Però què t'has pensat? Qui et penses que ets? Va tira, tira... que m'estàs posant dels nervis. A vegades se te'n va... sort que els teus col·legues et coneixem i no ho tenim en compte... que si no... Porca misèria!!!

Què bona que és la pizza!

2008-03-11T06:38:00.000-07:00

Ostres què bona que és la pizza!!!
Sabeu que cada dia dino pizza o pasta... Cada dia!!!
I m'encanta!
Econòmica i bona...
El més fort de tot és que cada dia sopo pizza o pasta...
jejeje

La festa de la democràcia

2008-03-10T04:20:00.000-07:00

Ostres que bé!! Quin pes m'he tret de sobre! Jo ja patia... però no, al final ha guanyat la democràcia. Què guai! Però què superguai de la muerte!!! És magnífic...
Ara només cal que tothom tingui dret a vot i que tothom sigui igual davant la llei...
Comencem per deixar votar als bascos i per dir-li al Rei que té 24 hores per fer les maletes i fotre el camp. Després també estaria bé separar el poder judicial del legislatiu... vaja que qui guanyi les eleccions no posi els seus jutges... representa que els tres poders estan separats. Després també podrien concedir el dret a l'autodeterminació... més democràtic que votar...
I si amb la gran trempera de la democràcia es deixa de torturar ja serà per flipar!!
Venga ZP, con dos cojones!

Total confiança

2008-03-05T14:52:00.000-08:00

Veig que no sóc l'únic a qui roben la cartera...
La coseta més bonica del món sobre quatre potes, el Treski, va coix. Des de fa un parell de dies, té una ferida a una pota. No sé com coi se l'ha fet... però la qüestió és que té un tall al peu. Cada dia, abans de sortir a passejar, li poso un mitjó meu i li lligo amb esparadrap. Així com a mínim, no se li infecta quan trepitja el carrer. Quan tornem a casa, li trec el mitjó i li desinfecto la ferida amb iode. Al principi em costava molt, perquè a ell li fa cou i li fa mal però avui ha començat a col·laborar. Quan ha vist que em preparava per sortir al carrer, s'ha posat als meus peus, s'ha estirat a terra i m'ha ensenyat la pota perquè li posés el mitjó. Qué fuerte, nanu!!! Està clar que el gos no pot arribar a entendre que cal fer mal per curar una ferida (bàsicament perquè no ho entenc ni jo). Suposo que és una total confiança cap a l'amo. És com si ell pensés: "Si em fa mal, deu ser perquè m'ha de fer mal". La qüestió és que m'ha deixat parat. El que encara no he aconseguit, malgrat els meus constants intents, és que parli. No hi ha manera. Deu tenir una mica d'embolic... és adoptat a Occitània, a Barna vivia a cavall de Nou Barris i Sant Andreu (sembla una tonteria però més amunt de la Meridiana no es parla el mateix català que a Sant Andreu) i ara vivim a Roma... són quatre llengües... Tenint en compte que EspaÑa no ha tingut en tota la història un president del govern o cap d'Estat que parli més de tres llengües, potser li demano massa al Treski. Bueno petons per tots i totes.

La mare que va parir al director del banc

2008-03-02T09:53:00.000-08:00

- Perdoni senyoreta, seria tant amable de dir-me el telèfon que he de marcar per cagar-me en la mare que va parir el director del banc?
- Como usted comprenderá, Don Mumbrú, no puedo responder a esta pregunta?
- Però aquest no és el telèfon d'informació de Citi Bank?
- Sí, pero esta pregunta no se la puedo responder.
- Pos vaya mierrrrrda de información que dais!!!!

Es veu que exitsteix un cert codi d'honor entre els manguis. Tu robes una cartera, agafes els diners, i la deixes a prop d'on l'has robat perquè el propietari la trobi. Així, com a mínim, no ha de tornar a fer tota la documentació. A mi em van fotre la cartera i ja la he trobat. Me la van tornar uns okupes. El problema no són els manguis. És el banc. Vaig donar de baixa la tarjeta de dèbit i el coi de banc encara no m'ha donat el pasword de la nova. Un mes després. La mare que els va parir. Un mes sense poder treure diners. Us ho imagineu? Tinc deutes amb tothom.
Jo treballo, cobro uns diners, els guardo en un banc que em cobra per guardar-me'ls, el banc els inverteix... alguns especulen amb l'habitatge, altres fan peatges i alguns fins i tot compren armes (que es veu que donen molts diners). En definitiva, ens donen pel sac amb els nostres diners. I quan els vull, "lo sentimos Don Mumbrú". Vaffanculo desgraciats!!

Som els vostres amics de la Terra!!

2008-01-28T11:27:00.000-08:00

Us imagineu que un dia arriben els extraterrestres? El més fotut de tot seria la comunicació... suposo. Però no pel tema de la llengua. Si són capaços de venir fins aquí, ja es faran entendre. El problema seria qui representaria l’home per parlar amb ells. Suposo que parlarien amb els mandataris del país on aterrin. Els Països Catalans són petits. Ja us avanço que no tindrem veu. Per probabilitat, aparcaran a Rússia. Llavors parlaran amb el Putin. Mira que bé. Que els hi expliqui què és una democràcia. Amèrica del Nord també és molt gran... potser serà el Bush l’encarregat de representar-nos. De totes maneres, com sempre, hi ha una altra opció. Es titula: Mira què simpàtics. I per mi és la millor. Quan arribin els marcianos, els hi enviem tots els líders espirituals de la terra. Un que representi cada religió. Que els hi expliquin que hi ha un Dèu o 34. Que els hi diguin que cada Déu parla amb ells i que ells ho transmeten a la resta de fidels. I els marcianos, si tenen sentit de l’humor, preguntaran: “I què us diu Dèu?”. Un dirà que l’últim cop que va parlar amb ell (perdó, amb Ell) li va dir que l’abort, els preservatius, l’eutanàsia i l’homosexualitat estaven molt malament. Però que molt malament. L’altre li explicarà que les dones són inferiors. I que immolar-se és la milllor manera per arribar al cel. I l’extraterrestre, que ja haurà passat del color verd al taronja, li preguntarà: “A on?”. I l’altre s’ofendrà: “Al cel, on van els fidels”. I l’extraterrestre, aguantant-se el riure -perquè vénen de lluny però són educats- li respondrà: “Doncs nosaltres hem passat per allà i no hem vist a ningú”. I els líders es posaran vermells. “És en un sentit figurat. El cel vol dir, el més enllà”. Clar que sí home. Con dos cojones!
Jo crec que si ho fem així, com a mínim, els nouvinguts veuran que tenim sentit de l’humor. Que sí, d’acord, ens estem carregant planeta, hi ha dictadures, la usura és legal, hi ha que nens moren de gana i joves que moren de droga. I el coi de Barça que no guanya. Però, ep! Tenim sentit de l’humor. I això ens fa ser grans. Molt grans. Els bons, van al cel i els dolents a l’infern.

i continua...

2008-01-28T10:28:00.000-08:00

Porca puttana!!! La que s'ha liat!!! Ha caigut el govern, com ja deveu saber... i aquesta gent, que està en crisi, es tirarà mesos sense un altre primer ministre... quin merder! A mi no m'ha anat malament... Al contrari. He solucionat el mes... que vagin fent. El curro em va bé, la moto està de puta mare i el treskito també. Em deixo alguna cosa? Sí. A més de tot això, tinc visites de gent de casa que em van molt bé i tinc uns bons col·legues a Roma. Ara sí que no em deixo res. Bueno sí, em sembla que m'han fotut la cartera... però no n'estic segur. Potser tornarà a aparèixer. Tenia calès, tarjeta de crèdit, DNI, carnet de premsa i el més important de tot: la tarjeta del supermercat!! Això sí que m'ha fet ràbia. Només em faltaven 199.000 punts pel raspall de dents elèctric! Kagunlaputa!! Se'l quedarà un altre. La mare que el va parir. I els cabrons del banc em diuen que no puc fer-me una altre tarjeta perquè no tinc el codi "SUPUTAMADRE E-PIN". Diuen que l'he perdut. Si m'heu donat 44 codis per una sola tarjeta, la mare que us va parir, com collons no l'he de perdre! Ostres mama, quantes paraulotes! Ho sento. A Itàlia aprenc moltes coses bones però a qui parlen així. Cal aprendre de tot. Gairebé em fot més ràbia el puto banc que el desgraciat que em va fotre la cartera... sempre i quant no estigui a la rentadora donant voltes... ja ho veurem. Jo per sí les mosques ja he anat al supermercat a denunciar el robatori. A la comissaria no sé si aniré. Vaja, que no aniré. Molts petons a tots i Marta Rodríguez, sí que t'escric, el que passa és que el vostre correu falla més que el sistema polític italià!!!!!!!!!!!!

Com a casa

2007-12-18T10:57:00.000-08:00

És estrany. Després d'estar uns dies a Barcelona i veure els amics i la família vaig tenir una estranya sensació en baixar de l'avió. Just quan vaig trepitjar terra italiana vaig tenir la impressió que ja estava a casa. Està clar que no he oblidat ni el meu país ni la meva ciutat... porca misèria, només porto cinc mesos fora de casa! Però Roma és especial.
Segur que heu sentit moltes persones que diuen que Barcelona té una atracció molt forta (tot i el coi de civisme!). Doncs Roma és similar. Ara m'ha passat a mi. M'he quedat enganxat a Roma... Això no vol dir que vulgui estar més temps del que havia previst. Només vol dir que estic de puta mare. Que el principi no ha estat fàcil però que val la pena.
Ara, per celebrar el solstici d'hivern (que l'Esglèsia Catòlica ens vol fer creure que es diu Nadal) tornaré a Barcelona. Espero veure'us de nou. Una abraçada molt forta.
Per cert, avui és un dia històric. L'ONU ha condemnat la pena de mort. Jejejeje. Ara falta un valent que els hi digui als yankis, als russos i als xinesos, entre d'altres, que facin cas de l'ONU.
Charlie, avui vaig a sopar a casa de la companya argentina. Ja et faré arribar algun contacte.
Salut i justícia

El retonno

2007-12-03T10:47:00.000-08:00

Òstia, demà torno a Barcelona. La veritat és que aquí he conegut tantes coses noves i he tingut tanta feina que gairebé no he pensat en Barcelona. Amb la gent sí. Però no tant en la ciutat. Ara que preparo la bossa per tornar uns dies, me n'adono que mai havia estat tant temps lluny de casa meva. Lluny dels meus. La qüestió és que la bossa ja està feta. I demà arribaré a Barna. Dimecres marxo a Turquia amb la família (de vacancetis) però diumenge a les 21.00, ens veiem a la plaça del Sol. Quedem al bar que hi ha al mig de la plaça, banda muntanya. No recordo com es diu. Bar del Sol o cafè del Sol... No en tinc ni idea. És de fusta i a l'estiu té terrassa. Bueno, com que no tinc ni idea de qui serem, la meva intenció és estar entre aquest bar i l'Emir de Nit o de Gràcia, (tampoc sé com es diu) per menjar alguna cosa ràpida. Tinc ganes de veure'us. Si hi ha algú que no ens coneix de res però llegeix aquest blog i vol venir, que vingui, que com serem més riurem. Però ha de ser un freaki molt important per llegir aquest blog i no conèixer ningú...
Adéu macos i maques,
A presto!

El Candel també....

2007-11-26T08:00:00.000-08:00

Moltes gràcies!!!!
Com sou! Si no penjo una foto meva fent el capullo, no m'envieu cap missatge!! Bueno, prenc nota. Ara faré més el burro, encara que després ma mare em truqui i em renyi. Avui només volia escriure que des que he marxat de Barcelona, fa quatre mesos, ja han desaparescut el Xirinacs, el Mussons de Gràcia i ara el Candel. El Paco Candel també!! Òstia! I jo que encara no he paït lo del Manolo...
Petons a tots,
Jordi

2007-11-19T06:48:00.000-08:00

Aooo!!!! Alguns de vosaltres heu demanat que pengés una foto meva al blog... doncs aquí la teniu. Només han passat tres mesos, de manera que no he canviat gaire, com podeu veure. Potser una mica més italià... però res greu. I jo també vull fer una petició. Vull més notícies vostres! Només sé de la Font perquè encara segueixen convocant-me als partits de futbol dels dimecres (que després no es juguen) i del SúperCharlie, que està fent les Amèriques. Però m'agradaria tenir més notícies... Per exemple, l'Almo2bar segueix sent el lloc de reunió dels canalles, Tonyo? El Xavi encara surt els dilluns? I després, de la gent de local! No m'expliqueu res! Encara es fan sopars? Hi ha gent nova? El PAM es fa o no? Les noies de local segueixen tant guapes i simpàtiques? I encara canten tant malament? Kagundena!!

La primera setmana de desembre estaré a Barcelona durant un parell de dies. Com que no tindré temps per trucar-vos i veure'us a tots tal i com us mereixeu, he pensat de fer una convocatòria des del blog. Qui vulgui i pugui, que vingui. Tothom serà benvingut (quina parida!). Bé, he pensat de quedar diumenge 9 de desembre a algun bar de la plaça del Sol. Ja us diré quin, I, des d'allà, anar fent alguns cubates pel barri. Podríem quedar sobre les deu de la nit, horari italià (és a dir, amb retard).

M'agradarà molt veure'us i saber de vosaltres...

Molts petons,

Mumbrutti

Pan amb una ovelleta

2007-11-09T06:00:00.000-08:00

Aquest és el déu Pan. Representa la fertilitat i la sexualitat masculina, segons la mitologia grega. Aquesta escultura està al Museu Arqueològic de Nàpols, de visita obligada per tothom qui hi vagi. Diu que si divideixes el quadre amb una diagonal, la part superior (amb la mirada entre ells dos) mostra l'amor més tendre que l'home pugui imaginar mentre que la part inferior és la ràbia i la força del sexe. La violència. Diu que les ovelles tenien por quan pasturaven perquè si es trobaven amb el déu Pan les violava. D'aquí ve la paraula "pànic". Per cert, una de les coses que més emprenyava a Pan era que el despertessin de la migdiada... No sabia res, el paio!

L'aniversari

2007-11-07T08:28:00.000-08:00

El treski ha fet quatre anys. El cap de setmana passat vam fer una petita festa ell i jo per celebrar-ho. Va ser més aviat austera... però ja li vaig explicar que, econòmicament, no passem per un dels millors moments. Sembla mentida que ja portem quatre anys l'un al costat de l'altre. I els que queden. Ai que m'estic posant tendre...

Ba! Petons per tots i totes i donaré records al treskito de part vostra, segur que li agradarà!!!

Salut

Mumbrunada a la Ronda

2007-11-05T10:37:00.000-08:00

Mekagontolaxekemamao! Òstia! Diumenge passat havia d'anar a un bateig a 300 quilòmetres de Roma. Vaig pensar d'anar en moto, amb calma i gaudir del trajecte, però em van dir que estava boig. Que em moriria de fred, que era molt lluny, que era perillós... i els hi vaig fer cas. La meva companya de pis, que està al Brasil, em deixava el seu cotxe, així que el vaig agafar. No havia fet ni 300 metres quan es va quedar sense benzina, el molt cabró. I no es va parar al millor lloc possible... Estava entre dues sortides de la Ronda de Dalt de Roma. Amb els pantalons de pinça, les sabates i la camisa vaig haver de tornar enrera caminant fins a la primera benzinera. Pel voral de la ronda. Em sentia com l'anunci aquell d'Emilio Tucci que el Silvester Stallone ha de fer unes quantes acrobàcies vestit d'etiqueta. I el tio ni sua!!
Jo sí que vaig suar. Pel camí vaig fotrem practicament dins d'un container de plàstic per agafar dues ampolles buides que em van servir per portar la benzina. Però no tenien tap. Les putes ampolles no tenien tap. Mentre el pakistanès de la benzinera me les omplia em va preguntar: "Que t'has quedat sense benzina?". Li vaig respondre que no, que la volia per una altra cosa...
Per sort, mentre el cotxe estava tirat a la ronda no va passar cap policia. No portava el carnet de conduir i el cotxe no era meu.... Hagués tingut algun problemilla.
Dins del cotxe només em preguntava perquè coi no vaig agafar la moto! He creuat tres països amb la moto sense cap problema destacable i per un dia que agafo el cotxe no puc fer ni un quilòmetre.
Quan vaig arribar al destí, el nen ja havia fet la mili....

2007-10-29T08:45:00.000-07:00

Encara no havia escrit res de l'última visita!!

Sobre el sofà estil almodovar (o Almo2bar) hi ha el senyor McFlubern i Ma germà, rebent un petonet del treskito. La imatge és d'allò més tendre, especialment per la cara de pa que posa McFlubern en un moment tant dolç. Per cert, et vas deixar algunes coses a casa meva... com tres o quatre, de fet... Bueno, la visita va estar bé, però jo tenia molta feina i no vaig poder fer de Cicerone com m'hagués agradat. Él que més els va agradar de Roma no va ser ni el Coloseo ni la Fontana di Trevi... va ser el Tramvia!!! Mare meva!!! i també la manera de fer dos petons que tenen les italianes. Aquí, les noies comencen els dos petons per l'altra galta, el que pot provocar algun malentès...

Salut

Els ulls de Nàpols

2007-10-10T05:22:00.000-07:00

Potser el meu fort no són les fotos... però cal tenir en compte que aquesta no era fàcil. Nàpols, mitjanit, desenes de joves sobre la moto parlant amb les noies. Soroll. Alguns atents a la càmera. A Nàpols no es poden fer fotos a qualsevol lloc. Ni a qualsevol persona. La Camorra (màfia) es nota contínuament. No hi ha sensació d'inseguretat però un sap que està controlat. En tot moment. Res escapa a la màfia. "Aquí no podeu fer fotos, marxeu", ens va dir un noi de 18 anys. I vam obeir. Els italians del sud han escollit aquest sistema perquè no es refien dels polítics. Sigui com sigui, el finde amb l'Àlex i l'Ester a Nàpols va estar de puta mare. Ens ho vam passar bé i a mi em va agradar molt veure'ls. Aperitius, bons sopars al Port, museu espectacular, carrers preciosos i bon humor. Només ens va fallar una botiga de roba que no va obrir en tot el cap de setmana. M'hagués encantat poder comprar roba amb l'Àlex i l'Ester... Molts petons

Embotit per Mojitos

2007-09-24T06:33:00.000-07:00

Aquest cap de setmana han vingut la cosineta i la Su i han deixat imatges com aquesta, amb San Pietro al fons. Per cert, quan van arribar em van alegrar la vista i el paladar amb un pernil de pel·lícula. No vull dir que tots els que vingueu a veure'm hagueu de portar pernil... No´.

Podeu portar llom i fuet també. A canvi us portaré a un lloc de San Lorenzo on fan uns mojitos que fa por!!! Petoooooooonets i gaudiu la Mercè

Integrat

2007-09-19T07:15:00.000-07:00

Aquesta setmana he tingut dos episodis que demostren que m'estic integrant bé: he avançat a un cotxe de la guàrdia urbana traspassant la línia contínua!!! I ja he anat a una roda de premsa a l'Ajuntament de Roma!!! Oléééé!!!
La primera experiència ha estat impressionant... buf! a més els vaig avançar a poc a poc, amb tranquil·litat com qui no fa res mal fet. No cal dir que ni em van mirar.
La segona també ha estat bé. La sala era petitíssima i hi havia massa gent. Amb claca inclosa. Els companys eren similars als de Barna... les companyes guapíssimes però una mica més pijes, alguns massa estirats (són aquells que caminen per sobre de la gent) i els càmeres i els fotògrafs, com el seu nom indica, amb dret a trepitjar-te o posar-se just davant teu. El que més m'ha sorprès ha estat la claca. Hi havia companys que aplaudien a l'alcalde!!!!!
Vaja, que com la sala Lluís Companys no hi ha res. I la sala de plens.... Millor la de Barcelona.... Tot i que encara em cal conèixer més la Casa Gran de Roma. Ja SUS aniré informant.
petons

Els cubates

2007-09-17T05:57:00.000-07:00

No tot podia ser perfecte. El menjar és boníssim, les noies precioses (com les catalanes), el Sol escalfa i la gent és fàcil de conèixer.... Però quan cau la nit i un es demana un cubata li vénen ganes de plorar. Kagundena!!! Sembla un pijo quan entro a un pub i li dic al cambrer que un gin tònic porta llimona i que si no només té Larios prefereixo una cervesa. I em miren com si estigués carregat de punyetes! Però com algú es pot fotre un gin tònic de Larios sense llimona? Prefereixo l'aigua!!!
Amb el ron i el wiski passa el mateix. No saben fer cubates. Aquí tots beuen cervesa, vi i algun mojito o tonteries d'aquestes. La veritat és que estic fent una cura de desintoxicació forçada... i involuntària.
Com a mínim el vi no és car...
Petons a tots i a totes

2007-09-11T09:27:00.000-07:00

Provaré donar-li més zoom a la propera foto!!!

2007-09-11T09:17:00.000-07:00

El treski ja ha arribat a Roma. Ha canviat el riu Matarranya pel Tevere. Els camps d'olives pels palaus imperials. La trobada, després d'un mes separats, va ser molt emotiva.... pobrete!!!
I ara, a poc a poc, es va aclimatant al pis. Al barri hi ha una gosseta... una gosseta molt maca... Intentaré que l'amo l'esterilitzi perquè es puguin fotre una bona festa. Que a la gossera ja hi ha massa gossos!!!
De totes formes, al barri hi ha molts mascles i ja en té un de creuat....
Per cert vaig fer la notícia del Tonino Carotone. Va ser molt interessant. No. No era el Tonino!!! Com es diu l'altre? Aquell que és més gros? ah! El Pavarotti! Va ser molt interessant. Premsa internacional, famossetes i el públic fent de claca. Tota una experiència.
Petons

Esperant la justícia

2007-09-07T03:37:00.001-07:00

L’altre dia vaig plorar per primer cop des que estic a Roma. Vam anar a una concentració a la platja. Fa un any, allà mateix, uns feixistes van matar a un jove okupa que es deia Renato. Dos nois van baixar del seu cotxe i li van clavar una ganivetada mortal. A la trobada vaig conèixer el pare de Federico Aldrovandi, un noi de 18 anys mort a mans de quatre policies a Ferrara (al nord d’Itàlia) l’any 2005. Encara no s’ha celebrat cap judici. L’home, destrossat, m’ensenyava les fotos del Federico i em deia que, des que el van matar, els moviments socials s’havien convertit en la seva família. En Lino –així es diu el pare- també és policia. Mentre m’ensenyava una fotografia on es veia el seu fill apallissat, em vaig aixecar les ulleres de sol per ensenyar-li que jo també estava plorant.
Llavors em vaig imaginar el dolor dels pares del Roger, el jove okupa de Gràcia assassinat per uns feixistes d’una ganivetada al coll durant la Festa Major. I també vaig comprendre millor els pares del Pedro, el noi assassinat a l’Hospitalet a mans de la policia. Quants anys portem ja esperant la justícia? Cap policia ha pagat la mort del Pedro i l’assassí del Roger està a la presó però poc temps. El jurat va considerar que el seu objectiu no era matar-lo.
Madonna!!! La ganivetada va ser al coll!! Al puto coll!

Vergonya nacional

2007-09-07T03:37:00.000-07:00

-Tu ets espanyol, oi?- em va preguntar.
-Sóc de Barcelona-.
-I a Espanya, què teniu?- va continuar la noia.
Òstia què difícil.
-Què vols dir?- li vaig respondre.
-Teniu democràcia?
Ui, ui, ui que la cosa es complica... Per uns segons recordo Espanya: els polítics munten immobiliàries que es burlen de les lleis que ells mateixos han creat, amb el beneplàcit de l’administració; al País Basc s’ha il·legalitzat un partit polític; a les presons espanyoles es tortura (fins i tot als periodistes) i l’Esglèsia està exempta d’impostos que jo he de pagar. La resposta és evident, però alguna cosa em diu que ella no m’està preguntant això...
-Perdona, no t’entenc- li dic després de pensar una estona.
-Sí home, allà teniu Rei, no?
Ostres, em deixava el Rei!
-Sí.... però també tenim un Parlament, que és qui fa les lleis- li dic en to de defensa encara no sé perquè.
-I llavors el Rei què fa?-
-Vindria a ser com el vostre President de la República.... El Cap d’Estat, vaja-
-És veritat! Vosaltres sou una Monarquia. Es diu així, oi?”
Quina vergonya , mare meva. Com m’he de veure....
-Sí, es diu Monarquia. Allà encara estem així. Ens vam conformar amb 40 anys de dictadura i ara ens conformem amb un Rei. En ple segle XXI- li responc amb el cap baix.
Però en aquell moment recordo que aquesta noia era de l’Inter de Milàn i li torno l’atac: –Per cert, vas veure l’altre dia el Barça? Va guanyar cinc a zero a l’Inter-.
Finalment, vam començar a parlar de futbol. A qui li importa la democràcia si ara hem fitxat a un francès que es veu que és boníssim?
Vafanculo!

2007-08-27T09:33:00.000-07:00

Hooola companys!
ja tinc internet. O més ben dit, ja sé on trobar el wi-fi.... a la universitat!!
He hagut d'aconseguir alguns codis, com si fos estudiant però ja ho tinc tot. Aquí tot funciona així. Hi ha moltes lleis i normes i moltes formes de burlar-les. De fet, els italians són uns experts en buscar alternatives a qualsevol problema legal o vital. Està bé. Tot es pot negociar.

He fet alguns canvis al blog, de manera que tothom pugui fer comentaris. Crec que ho he fet bé...
Per cert Carol, quan arribi el coi de referèndum em semblaque ja hauré tornat... Potser, fins i tot, ja ni seré independentista. Si es descuiden, el referèndum el preparen pel segle vinent...
i Carlos, recordam el teu blog, plis.,
Molts petons,
Jó

2007-08-26T06:31:00.000-07:00

Això del blog és més dificil del que em pensava. I els accents d'aquest teclat sòn molt estranys... Encara no he oblidat la llengua, tot i que si el Treski no arriba subbito, potser si que la oblidaré...
Jo segueixo de puta mare... la calor però és insuportable... Siroco....
La setmana que ve, el pis ja ha d'estar llest, amb internet i tota la pesca. és l'ultim que em falta per començar a pencar. Tinc tantes ganes...
Ja m'he estrenat a la ràdio... Tothom em diu que ho he fet bé... però clar, estan sol i tant lluny de vosaltres, qualsevol em diu la veritat.... Piano piano.
Molt petons i aprofiteu els ultims dies de vancances,
Bu

2007-08-18T02:25:00.000-07:00

Estreno blog. Confio que aquest espai serveixi per estar una mica més a prop de tota la família, amics i companys que he deixat a casa. També tinc l'esperança que vosaltres hi participeu i m'expliqueu totes les hisòries que em predré des de Roma... Des de els partits a l'Olivera Stadium fins a les festes municipaleres... Jo també aniré explicant les mesves aventures i desventures en aquest país tant caòtic que és Itàlia.
Petons
Jordi